Ton Sirera i Josep Vallverdú, malgrat que ja es coneixien des dels anys 60, van conviure una bona temporada -des del 1966 al 1975 en què va morir Sirera- fent llibres que l’un il.lustrava i l’altre escrivia. «A mi -diu Vallverdú- hi havia gent a Lleida que em deia “aquell-que-fa-llibres-amb-en-Ton-Sirera”, com si la meva trajectòria d’escriptor fos impensable que pogués deslligar-se del bessonisme amb ell» (Indíbil…, pàg. 165).
Tot va començar, doncs, l’any 1966 quan Oriol Vergés, directiu aleshores d’editorial Tàber, va conèixer Ton Sirera. «Van parlar d’un projecte de llibre descriptiu de comarques, a base de fotografia i comentari en plana contra-plana. Vergés tenia tot el pla fet i havent-li suggerit Ton Sirera que jo podia potser encarregar-me de la part literària, entrà també en contacte amb mi» (Indíbil… p. 162). I es dugué a terme el projecte al llarg d’uns set o vuit anys.
Viatjaven en un Citroën dos cavalls, matrícula L-46841, propietat d'en Josep Vallverdú
Catalunya-Visió es va coure doncs en sortides quinzenals de cap de setmana, «per tant ens tocava de fer un grapat de quilòmetres escrivint jo dins l’automòbil mentre ell conduïa. Per raó d’aquesta galopant exigència no podíem aprofundir, però potser guanyàvem en color i impressionisme o anècdota. Podem calcular que per a vuit volums fets per nosaltres, el recorregut entre anades, vingudes, desviacions i visites repetides deu acostar-se als 14.000 quilòmetres».
(Josep Vallverdú)
“Pedra als camins, pedra a les cases, pedra a les creus de terme, pedra a les fonts. Pedra als marges, pedra als cups i als pedrissos. Refugi de les dretes tradicionals, bon planter de carlins, esperit conservador, corrandes i batudes a l’era, capítols matrimonials solemnes, mules de pas i firals de lenta transacció. Hores llargues anys dolents, collita migrada i sostre enrunat,...”, la Segarra
(Catalunya Visió, vol.1,p.11)
Camps de cereal. La Segarra
Catalunya-visió és una sèrie de volums on conviuen en perfecta harmonia la literatura i la imatge. Més que una sèrie de llibres luxosos, «Catalunya-visió» és un luxe en forma de llibre. Són molt encertades les paraules de Frederic Roda quan diu que Vallverdú ha fet de la geografia suculència cultural i del seu retrobament amb les comarques, patrimoni comú de tot Catalunya.
(Camins i paraules, de Josep Maria Aloy. Pagès Editors, 1998)
La fórmula de treball descansava sobre la base d’una forta compenetració dels dos autors i d’una constant coordinació i comunicació. «Mai no sortíem separats -explica Vallverdú- sinó plegats… Jo prenia notes incansablement, ell tirava instantànies sabent que no les utilitzaria pas totes, naturalment. A l’hora de la confecció del capítol o de la plana, ens trobàvem amb dificultats per eliminar material».
(Indíbil i la boira, p. 166).
En la solapa de la coberta del primer volum Vallverdú escriu que es tracta de presentar gràficament la gràcia i el drama de la terra i els homes, i afegeix: «No és un reportatge. No són uns itineraris. No són uns llibres de divulgació. Es una visió de Catalunya».
Camps florits a Aitona
