Les abelles corren el perill d'extingir-se. Les taxes actuals d'extinció d'espècies són de cent a mil vegades més altes del normal a causa de les repercussions humanes. Gairebé el 35 per cent dels pol·linitzadors invertebrats -en particular les abelles i les papallones-, i al voltant del disset per cent dels pol·linitzadors vertebrats -com els ratpenats- estan en perill d'extinció a nivell mundial. No obstant això, la població de pol·linitzadors -especialment abelles i papallones- ha disminuït de manera preocupant, degut principalment a pràctiques agrícoles intensives, canvis en l'ús de la terra, plaguicides (inclosos els insecticides neonicotinoides), espècies exòtiques invasores, malalties, plagues i el canvi climàtic .Els agricultors i els responsables de les polítiques tenen un paper important que desenvolupar en la protecció dels nostres pol·linitzadors. Però també hi ha coses que nosaltres podem fer.
Si aquesta tendència continua, alguns cultius nutritius -com fruites, fruits secs i moltes hortalisses- seran substituïts cada vegada més pels cultius bàsics com l'arròs, el blat de moro i la patata, el que podria desembocar finalment en una dieta desequilibrada.
Els insectes invasors, els pesticides, els canvis en l'ús de les terres i els monocultius poden reduir els nutrients disponibles i suposar una amenaça per a les colònies d'abelles.
El “Global Beekeeping” augmenta al món: produir mel en un rusc urbà i ajudar a les abelles. Les abelles poden utilitzar una gran varietat de flors i plantes per alimentar-se amb el seu nèctar i pol·len i fabricar la mel, però tenen les seves preferències.Les flors i plantes que faran les delícies de les abelles són molt diverses: espígol, sàlvia, coriandre, farigola, fonoll, borraja, safrà, anemona, gerani, caléndula, rosella, girasol, heliotropo, alfàbrega, lligabosc, melisa, violeta, tulipa, romaní, orenga, etc.