Besnier, F. (1989). Semillas biología y tecnología. Madrid : Mundi-Prensa.
Les llavors constitueixen el mecanisme normal de reproducció de les plantes superiors. El coneixement de la seva biologia és fonamental en disciplines i activitats com ara l'ecologia de les poblacions vegetals, la conservació dels recursos genètics, la fisologia vegetal, la fitogenètica i, sobretot, en l'agricultura. L'ús de les llavors selectes és un dels més importants factors de el progrés agrícola. La profunda transformació experimentada en l'assortiment de varietats utilitzades pels agricultors amb l'ocupació per exemple del blat de moro híbrid, les remolatxes poliploides i tota classe de noves varietats de plantes hortícoles i de gran cultiu és una prova decisiva de l'eficàcia d'aquest mitjà de producció que ha permès, a més, el millor aprofitament d'altres recursos agrícoles com són els fertilitzants, el reg, la maquinària, etc. Els mètodes d'obtenció de noves varietats, les tècniques de producció de llavors certificades i les anàlisis i assaigs al laboratori i al camp representen valuoses eines de treball per a l'assoliment de majors collites de millor qualitat, més resistents a les malalties i millor adaptades a les modernes tècniques de mecanització, comercialització i industrialització.
Jiménez Mejías, R., & Caballero Ruano, M. (Manuel). (1990). El cultivo industrial de plantas en maceta. Reus : Ediciones de Horticultura.
Llibre dedicat al cultiu de plantes ornamentals en testos en el que es descriuen abastament i analitzem les diferents espècies comercialitzades, els seus condicionants, les tècniques de producció, el maneig post-collita i la comercialització.
Rallo Romero, L., Nuez Viñals, F. (ed.) (1991). La horticultura española en la C.E. Reus : S.E.C.H.
Anàlisi estructural i comercial de la producció hortícola espanyola, incloent l’estudi de les zones i tècniques productives i les potencialitats especifiques. Es contempla l’horticultura en la seva accepció més ampla, per la qual cosa s’inclouen els fruiters, cítrics, olivera i la vinya, així com les hortalisses, l’horticultura extensiva i l’ornamental i les plantes medicinals i aromàtiques.
García de Otazo López, J., Sió Torres, J., Torá Marquilles, R., & Torá Solosona, M. (1992). Peral : control integrado de plagas y enfermedades. Barcelona : AgroLatino.
Llibre que tracta de donar resposta als problemes plantejats i al mateix temps oferir una perspectiva global de la problemàtica fitosanitaria del peral.
Porta Casanellas, J., López-Acevedo Reguerín, M., & Roquero de Laburu, C. (1994). Edafología para la agricultura y el medio ambiente. Madrid : Mundi-Prensa.
Aquest és un llibre que, partint d'un plantejament introductori molt didàctic i fàcilment accessible, que no requereix coneixements previs sobre sòls, arriba a un tractament avançat. Per això resulta d'interès tant com a text bàsic per a estudiants d'agricultura, ciències ambientals, muntanyes o geografia, com per a professionals o especialistes que requereixin una síntesi sobre aspectes concrets. Un contingut comprensiu i equilibrat, una àmplia bibliografia bàsica a la fi de cada capítol i un detallat índex temàtic alfabètic fan d'aquest llibre una obra de consulta.
Madrigal Collazo, A. (1994). Ordenación de montes arbolados. Madrid : ICONA.
L’obra descriu els objectius i les bases silvícoles i econòmiques per a l’ordenació de forests, incloent criteris tècnic-forestals i models financers, així com mètodes d’ordenació entre els que destaquen l’ordenació per cabuda, els trams i l’ordenació per rodals. Inclou també un apartat destinat a la gestió del paisatge i els usos de lleure associats al espais arbrats.
Nuez Viñals, F., Gil Ortega, R., & Costa García, J. (1996). El cultivo de pimientos, chiles y ajies. Madrid [etc.] : Mundi-Prensa.
El cultiu de pebrots, chiles o ajíes és un dels més estesos a tot el món i particularment a Espanya i Amèrica. Aquesta obra, la primera en llengua espanyola que abasta de forma global el cultiu de pebrots, chiles o ajíes, li introduirà en els orígens de l'espècie, el desenvolupament del seu cultiu, des de les formes més primitives encara avui utilitzades, fins a les més modernes tècniques de cultiu sota hivernacle, tal com actualment es realitzen a l'àrea mediterrània. No faltarà una anàlisi detallada de les possibilitats de mecanització del cultiu extensiu. La descripció de les varietats més utilitzades a Espanya i Amèrica, tant per al mercat en fresc com l'industrial en les seves diverses varietats, és completat amb l'estudi de les diverses malalties, fúngiques i viròtiques, els accidents i les plagues. Però com es pretén que tota aquesta informació tingui una eminent orientació pràctica, no falten capítols sobre els diversos temes de costos de producció, maneig postcollita i comercialització.
Buxadé Carbó, C. (dir.) (1995). Zootecnia bases de producción animal. Reproducción y alimentación. Madrid : Mundi Prensa.
La col·lecció Zootecnia bases de producción animal constitueix un repte editorial l'objectiu és endinsar-se, a través de diferents toms i amb una gran component pedagògica, en l'estudi de les àrees més importants de les Produccions Animals. En el present context es considera a les Produccions Animals com un conjunt de coneixements biològics, tècniques de producció i sistemes d'explotació, aplicats amb la intenció empresarial primera d'obtenir, a través d'una adequada gestió, que inclogui el màxim respecte a l'entorn i a tots els éssers vius implicats, la major quantitat de productes útils a l'home, de la millor qualitat i amb una relació cost / qualitat adequada a la realitat de cada mercat. En aquest tom s'analitzen, amb una clara visió pedagògica i de forma sintetitzada, els aspectes que es consideren més rellevants de reproducció i de l'alimentació dels animals útils a l'home.
Carbajo, E., Castelló, F., Castelló, J., Gurri, A., Marín, M., Messía, J., Sales, J., Sarasqueta, D. (1997). Cría de avestruces, emues y ñandues. Arenys de Mar : Real Escuela de Avicultura.
De totes les espècies d'aus de granja criades per l'home, l'estruç és la més nova. Tant és així que fins fa pocs anys, el començament dels 90, era bastant infreqüent trobar alguna informació sobre el seu criança, existint només alguns treballs aïllats. D'aquí l'oportunitat d'aquesta obra escrita per un grup de tècnics de diferents procedències que, sota la coordinació de la Reial Escola d'Avicultura, han unit els seus esforços per recopilar els coneixements que avui es tenen en diferents parts de món sobre l'estruç i altres ratites.
Sumsi Viñas, J. M., Garrido Colmenero, A., Blanco Fonseca, M., Varela Ortega, C., & Iglesias Martínez, E. (1998). Economía y política de gestión del agua en la agricultura. Madrid : Mundi-Prensa.
El present llibre desenvolupa, al llarg dels primers capítols, els principis bàsics de l'economia i política de gestió de l'aigua i resumeix les experiències internacionals més rellevants sobre polítiques d'oferta i demanda. La segona part, i nucli central de el llibre, presenta els resultats d'una exhaustiva investigació duta a terme en quinze zones regables pertanyents a les conques hidrogràfiques del Duero, Guadiana, Guadalquivir, Xúquer i Segura que ha permès estimar les corbes de demanda d'aigua de aquestes zones regables i avaluar diverses polítiques de gestió de l'aigua en l'agricultura espanyola, proposta des de diferents àmbits.
López Lillo, A., & Sánchez de Lorenzo Cáceres, J. M. (1999). Árboles en España : manual de identificación. Barcelona [etc.] : Mundi-Prensa.
En aquest llibre es donen a conèixer arbres presents a Espanya procedents d'altres terres sense oblideu les espècies naturals. Es donen a conèixer i analitzar més de 1.650 espècies arbòries que es poden trobar en parcs, jardins, arboretos i col·leccions botàniques així com en camps i boscos. Amb aquesta obra els amants dels arbres, els estudiosos, els professionals de jardineria, de vivers, d'ornamentació vegetal, del paisatge i de l'ordenació d'espais oberts podran comprovar la riquesa de el patrimoni arbori espanyol.
