Lloveras Vilamanyà, J., Delgado Enguita, I., & Chocarro, C. (2020). La alfalfa : agronomía y utilización. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida ; Zaragoza : Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria de Aragón.
El llibre és una actualització dels coneixements del cultiu de l’alfals adquirits a Espanya en les últimes dècades.Es revisen aspectes més tradicionals del cultiu com l’elecció de les varietats, les tècniques de fertilització i de reg, els efectes de l’ús de tall, el control de males herbes, plagues i malalties, i l’ús de l’alfals en l’alimentació animal. Es presenten, a més, capítols menys habituals sobre la producció de llavor, l’alfals en secà, la fitotoxicitat, l’efecte de les micotoxines i com afecta el cultiu de l’alfals al medi ambient.
García-Mari, F. i Ferragut Pérez, F. (2020). Las plagas agrícolas. València: Phytoma España.
Quarta edició del llibre basat en els apunts de classe de l'assignatura Entomologia Agrícola de la Universitat Politècnica de València. Aquest llibre dona suport a la docència posant a disposició dels alumnes la informació imprescindible i actualitzada sobre les característiques i gestió de les plagues que ataquen els cultius, subministrant gran quantitat de material fotogràfic per ajudar a la identificació dels insectes i al reconeixement dels danys que causen. Aquest treball també pot ser d'utilitat, pel seu enfocament pràctic i aplicat, a tècnics, agricultors i tot tipus de persones relacionades amb les activitats agràries i en particular amb la protecció de cultius i la sanitat vegetal.
Pemán García, J., Navarro Cerrillo, R. M., Prada Sáez, M. A., & Serrada Hierro, R. (2021). Bases técnicas y ecológicas del proyecto de repoblación forestal. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
Obra innovadora i molt actual per l’estructuració dels continguts, per l’aplicabilitat i per la utilitat com a eina d’ajuda a la planificació i gestió d’espais forestals. Una obra que “pot ser referent en el món forestal, des de la planificació, la explotació, la valorització i la sostenibilitat, amb el valor afegit d’integrar un enfocament multidisciplinar de la mà dels més grans experts de diferents àmbits del món forestal d’Espanya”. El treball constitueix un compendi molt ampli i força ben il·lustrat amb imatges, esquemes i figures amb tota mena de detalls que fan l’obra molt entenedora. El llibre suposa una posada al dia del coneixement i de la gestió dels espais forestals, totalment actualitzats amb nombroses referències bibliogràfiques, i que “aplega una àmplia, però fins a l’actualitat molt dispersa i desigual, documentació publicada al respecte”.
Pascual Beitia, J. (2023). Razones para ser omnívoro: por tu salud y la del planeta. Grupo Asís.
En aquest llibre s'investiga la condició omnívora dels éssers humans, s'analitzen els grans desafiaments als què s'enfronta el món per eradicar la fam, s'estudia la producció d'aliments necessaris per a una població creixent, i tot això des de l'obligat respecte al benestar animal.
Aquest títol no pretén ser un llibre de lectura sinó un manual de consulta, i sobretot de reflexió, dirigit als interessats en els animals domèstics i les seves contribucions a la nostra societat actual. No es tracta tant de prendre posició com d'introduir la ciència a la conversa donat que aquesta ha perdut en gran mesura el seu lloc en aquest debat que se sosté més sobre la ideologia que sobre l'anàlisi serè de les dades.
Tous J. i Franquet, J.M. (2024). El algarrobo. Onada Edicions
El Algarrobo s’inicia amb uns antecedents sobre l’origen, la distribució i la domesticació de l’espècie, en què es recull la història del cultiu i de la producció de garrofa i els seus derivats al llarg de les diferents civilitzacions que han colonitzat les zones del Llevant , Illes Balears i sud-est d’Espanya. Els segueixen diferents temes, entre d’altres, els de tipus econòmic i de mercat, industrial i tecnològic.
L’obra, centrada en el cultiu d’aquest arbre a Catalunya, recull la importància econòmica i històrica (ja des de l’edat mitjana) del garrofer, un arbre que s’adapta perfectament al clima mediterrani, que suporta bastant bé la sequera i les fortes ventades i que és molt resistent a les plagues i malalties. La garrofa té molt poder energètic (és alt en proteïnes) i els seus derivats, la farina i l’oli —-el garrofí—, serveixen per produir xocolata i altres aliments, càpsules de medicaments, espessidors i cosmètics. Igualment, s’utilitzen per alimentar el bestiar. És el primer llibre d’aquest àmbit publicat a l’Estat espanyol.
