Francesc Betriu i Cabeceran
Organyà, 18 de Gener de 1940 – València, 7 d'octubre de 2020
Guionista, productor, distribuïdor i crític de cinema
La formació acadèmica del lleidatà inclou estudis en Ciències Econòmiques i Ciències Polítiques i la diplomatura en Sociologia, així com estudis especialitzats en direcció a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid. Allà va poder aprendre de personatges com Luís García Berlanga, José Luis Borau, Carlos Saura o Jose Luis Sáenz de Heredia.
Durant els anys 60 va compaginar diferents feines, com a corresponsal a Madrid per a la revista "Fotogramas" i com a director de la "Revista Española de Sociología". També va formar part de la companyia de teatre independent "Los Goliardos".
El cineasta s’ha definit com a “pioner del curtmetratge de ficció” a través d’una productora que va crear a Madrid per fer curts de ficció professionals. Després d’una primera etapa com a director i productor de curtmetratges, durant la dècada dels 70 del segle XX va fer el salt als llargs. Va debutar amb "Corazón solitario", el 1972.
Després va adaptar diverses obres literàries a la gran i la petita pantalla, com l’esmentada ‘La plaça del Diamant’, versió que comptaria amb Sílvia Munt en el paper de Colometa i Lluís Homar en el de Quimet; "Réquiem por un campesino español", o les sèries "Vida Privada" a partir de la novel·la de Josep Maria de Sagarra, o ‘Una pareja perfecta’, adaptació de l’obra de Miguel Delibes "Diario de un jubilado".
"Mónica del Raval" (2008), "El día que murió Gracia Imperio" (2012) i "Lúltim aviador" (2019) són els darrers títols d’una filmografia construïda al llarg de més de sis dècades. Betriu també va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia a la trajectòria el 2014 o el Premi Jordi Dauder el 2017, entre altres guardons.
Francesc Betriu és una figura essencial per entendre l’Espanya de la dictadura i la transició, així com les relacions entre el cinema i la literatura, tal 
com va expressar l’Acadèmia catalana de cinema, que el dia 20 de gener de 2020 li va lliurar el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2020 per el seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció, amb títols com "Furia española" o "La plaça del Diamant".
Fonts consultades
