Skip to Main Content
It looks like you're using Internet Explorer 11 or older. This website works best with modern browsers such as the latest versions of Chrome, Firefox, Safari, and Edge. If you continue with this browser, you may see unexpected results.

Fons Humbert Torres

Biografia

  •  
  • Humbert Torres i Barberà
  • (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955)
  • Metge i polític.

Fill d'un metge republicà, el 1881 es traslladà a Lleida amb tota la seva família. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on trobà, a més dels coneixements científics que el formaren com a metge, la inquietud política, participant en la fundació de l’Associació Escolar Republicana (1898). Llicenciat en Medicina en 1902, va tornar a Lleida, vinculant-se políticament amb Joventut Republicana de Lleida, fundada l’any 1901, que fou el referent lleidatà del republicanisme català.

Participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana des de 1913, presentant al congrés internacional de Lieja (1922) una ponència sobre la immortalitat. Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí la revista Informació Mèdica de Lleida, i el 1936 participà en el Diccionari de Medicina del doctor Manuel Corachan.

Per influència de la seva mare, que era mèdiumtambé es va interessar per la parapsicologia i l'espiritisme, fet que el va portar a traduir al català diverses obres d'espiritistes internacionals com les del psiquiatra italià Ernesto Bozzano. Va tenir un paper central en el Congrés Espiritista Internacional, celebrat a la Barcelona de 1934. Convençut de l'existència d'una dimensió espiritual, inherent a la condició humana, va sostenir una polèmica epistolar amb el dirigent comunista Joaquín Maurín, rebatent el materialisme científic i afirmant la immortalitat de l'ànima. Va publicar el llibre Defensa de la metapsíquica (1929), i va escriure el manuscrit Mi libro de metapsíquica. Los puntos cruciales (1946-1948) i alguns articles.

En política, l’any 1905 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Lleida i el 1917 primer alcalde popular de la ciutat, càrrec que ocupà fins al 1920. Durant la seva gestió municipal, va promoure la construcció del Casal de la Joventut Republicana, institució senyera de l'associacionisme popular a les comarques lleidatanes.Ja en la dècada dels anys 30 participà activament en el procés constitutiu d’Esquerra Republicana de Catalunya, essent escollit diputat a les Corts Constituents (juny 1931) i al Parlament de Catalunya (novembre de 1932).

Arran de la guerra civil espanyola s’exilià a França, on formà part del Consell Assessor de la Generalitat constituït pel president Josep Irla. Des de juliol de 1943 va prendre part activa en els treballs orientats a reflotar el republicanisme català a Montpeller, on residia. Després de l'alliberament francès, el 24 d'agost de 1944, va impulsar el Centre Cultural Català i va dirigir el setmanari La Humanitat. Col·laborador de Josep Tarradellas, va tornar el 1953 a Catalunya i el va deixar a l'exili al costat del seu fill Víctor Torres. Dos anys després, 1955, moria a Barcelona.

Casat amb Maria Pereña (1889-1928), d’aquest matrimoni nasqueren tres fills: el poeta Màrius Torres Pereña (1910-1942), el polític Víctor Torres (1915-2011) i Núria Torres (1922-2000).

Fonts consultades

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons