Joan Baptista Xuriguera i Parramona
Menàrguens, 1908 – Barcelona, 1987. Escriptor i polític
Joan Baptista Xuriguera va néixer a Menàrguens el 1908, i es traslladà amb la seva família a Lleida l'any 1913, ja que el seu pare havia estat nomenat conserge del Liceu Escolar.
En l'àmbit polític, va ser militant del grup lleidatà del Partit Comunista Català (1926) i un dels fundadors de Joventut Esquerrana (1930), que s'acabaria integrant al Bloc Obrer i Camperol. L'any 1932 es trasllada a Barcelona, on comença a treballar, a partir de 1933, de funcionari a l'ajuntament de la ciutat.
Amb l'esclat de la guerra civil, el 1936, torna a Lleida i forma part dels primers ajuntaments revolucionaris en representació del Partit Obrer d'Unificació Marxista. Tanmateix, arran de l'exclusió d'aquest partit de l'ajuntament lleidatà el 1937, retorna a Barcelona, traslladant-se a viure el 1938 a la Vajol (Alt Empordà). Poc mesos després, el gener de 1939 s'exilia a França, primer a Caussade i més tard a Montauban, on fundarà el Casal Català de Montauban.
El 1948 torna a Catalunya i s'instal·la a Térmens, posteriorment s'estableix a Barcelona. Durant aquests anys combinarà la tasca docent amb l'activitat literària i la vida cultural. El 1977 reingressa a l'Ajuntament de Barcelona, fins a la seva jubilació el 1987.
La seva producció literària abasta diferents camps: narrativa (La vida de Joan Ventura, El temps jove); poesia (Indíbil i Mandoni, El silenci rebel); teatre (La reina Margarida, Lucrècia); assaig (Evocació de Lleida, L'altra cara de la història de Catalunya, ); lingüística (Els verbs catalans conjugats, Nou diccionari de la llengua catalana).
Fonts consultades
