Jordi Arquer i Saltor
Barcelona, 20 de març de 1907 - Perpinyà, 12 d'abril de 1981
Polític i escriptor
Fou un polític i escriptor català. Fill de Jaume Arqué i Clapés, professor creador de l'escola de Bellcaire d'Urgell, i Josefa Saltor i Serra. De nen va viure a Bellcaire d'Urgell (Lleida), on el seu pare dirigia una Escola Lliure d'ensenyament en català. Un cop a Barcelona, va treballar com a empleat de comerç.
De molt jove es va implicar en política. Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià, especialment amb Estat Català. També va ser soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i membre de la seva secció de treball, col·laborant en el seu òrgan de premsa, Lluita.
Durant aquests anys desenvolupà una gran activitat política: participà en la fundació del Cercle d’Estudis Marxistes (1927), en la creació del Partit Comunista Català (1928) i en la fundació del Bloc Obrer Camperol (1930), el BOC. A més, fou dirigent del Sindicat Mercantil i propugnador de l’Aliança Obrera (1934).
En acordar la majoria del BOC la fusió amb l’Esquerra Comunista dirigida per Andreu Nin, i crear-se el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) en 1935, formà part d’aquest partit. Escriví el fulletó Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (Barcelona, 1931), en el qual, després d’un repàs de la història nacional de Catalunya i del moviment catalanista, es mostrà favorable al reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya i assenyalà la conveniència d’una unió de Repúblicas Socialistes d’Ibèria.
Durant aquest anys, col·laborà en nombrosos periòdics, com L’Hora, Treball (primera època), Front, L’Espurna, La Batalla i La Terra, òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya. També fou traductor, prologuista o anotador de diverses obres. Un cop acabada la Guerra Civil, marxà a l'exili, primer a França i després a Mèxic, fins que s'establí novament a França. En aquests anys va desvincular-se del POUM i s’integrà en el Moviment Socialista de Catalunya. A partir de l’any 1977 resideix de forma temporal a Barcelona. Va morir l’any 1981 a Perpinyà.
Al llarg de la seva vida va construir un notable fons bibliogràfic, hemerogràfic i documental sobre la guerra civil (1936-1939) i l’exili català i espanyol. Aquest fons personal es troba dipositat a la biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).
D’entre la seva producció podem assenyalar Les interpretacions del marxisme (1930), De Pi i Margall al Comunisme (1931), Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1932), L’evolució del problema agrari a Rússia, des de la servitud feudal al comunisme (1934) i El futur de Catalunya i els deures polítics de l’emigració catalana (1943).
A França, formà part activa del Moviment Socialista, de la mateixa manera que ho havia fet a Mèxic. Continuà col·laborant en les revistes publicades a Amèrica: Endavant, L’Insurgent, Quaderns de l’Exili i La Nostra Revista, de Mèxic; Ressorgiment, de l’Argentina; Germanor, de Xile i així com en diverses revistes estrangeres.
