Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1923)
Llicenciat en Filologia Clàssica, va exercir com a docent a l'Institut de Balaguer, a l'Institut de Lleida, al col·legi Sant Jordi (Lleida), al col·legi dels Caputxins de les Borges Blanques i a l'institut de la mateixa ciutat, centre que avui duu el seu nom.
És conegut principalment per la seva producció en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Rovelló (1969) és una de les seves obres més emblemàtiques. Ha estat guardonada amb el Premi Folch i Torres (1968), Premi “J’aime lire” (1990) i Premi “Bernad Versele” (1991), entre altres. Se n'han publicat una trentena d'edicions i ha estat traduïda al castellà, al basc, al francès, a l'italià i al rus.
Dins d'aquest camp també destaquen, entre altres, els següents títols:En Roc Drapaire (1971), Bernat i els bandolers (1974), Un cavall contra Roma (1975) i El fill de la pluja d'or (1984).
A banda de la literatura per a joves, ha conreat altres gèneres com la narrativa per a adults, el teatre, la poesia i l'assaig. Entre aquestes obres podem citar: Lleida, problema i realitat (1967), Proses de Ponent (1970), Catalunya Visió (1968-1974), Història de Lleida explicada als joves (1979), De Morera i Galicia a Guillem Viladot : assaigs (1980). Així mateix, cal fer menció de la seva faceta com a traductor.
Josep Vallverdú és membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva tasca ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000), la Medalla d'Or de la Universitat de Lleida (2000) i el Doctorat Honoris Causa per la mateixa Universitat (2004). La ciutat de Lleida el va distingir com a pregoner de la seva Festa Major, en 1981. Des de l'any 1984, l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida atorguen anualment el premi d'assaig en llengua catalana que porta el seu nom.
Fonts consultades
