Joan Maluquer de Motes i Nicolau
Barcelona, 1915 – 1988
Prehistoriador i arqueòleg
Cursà el batxillerat a l'institut Jaume Balmes, i el curs 1931-1932 ingressà a la Universitat de Barcelona, on fins el 1936 seguí els estudis de Filosofia i Lletres, branca d'Història. Allí els seus mestres van ser Pere Bosch Gimpera, de qui Joan Maluquer de Motes es pot considerar el darrer deixeble directe, i Lluís Pericot.
Poc temps després de finalitzar la guerra civil espanyola, comença a col·laborar en tasques docents de la Universitat de Barcelona. Paral·lelament, també treballa amb Lluís Pericot en excavacions a Roses i Ullastret, entre altres.
L'any 1949 guanya la càtedra de Prehistòria a la Universitat de Salamanca, des d'on iniciarà diferents campanyes d'excavació, entre les quals la de Los Castillejos (Sanchorreja, Ávila) i Zugarramundi (Navarra), i fundarà la revista Zephyrus.
El 1959 guanyà la càtedra d'Arqueologia a la Universitat de Barcelona. L'any 1969, quan es va jubilar Lluís Pericot, ocupà la de Prehistòria. Va ser el fundador de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria i de la revista Pyrenae. Organitzà els Simposia de Prehistòria Peninsular, entre ells el mític dedicat a Tartessos (Jerez de la Frontera 1968). Com a degà de la Facultat de Filosofia i Lletres va promoure una profunda renovació del pla d’estudis coneguda com a Pla Maluquer (1969). L'any 1974 passà a dirigir la Comisaría Nacional de Excavaciones, des d'on se supervisava el treball de camp que es feia a Espanya.
En el camp de l'arqueologia, treballà, entre altres, en les excavacions de Cortes (Navarra), La Palma-Mas de Mussols (Tortosa), Mianes (Santa Bárbara), La Pedrera (Vallfogona de Balaguer – Térmens), el Molí de l'Espígol (Tornabous), Puig de Sant Andreu (Ullastret) i Cancho Roano (Zalamea de la Serena, Badajoz). Precisament, l'excavació del palau-santuari de Cancho Roano fou el seu darrer gran projecte i, en l'actualitat, aquest conjunt està declarat monument nacional.
Entre les seves publicacions trobem: Exploraciones y viajes en el mundo antiguo (1950), El yacimiento hallstáttico de Cortes de Navarra. Estudio Crítico I i II (1954 i 1958), Notas sobre la cultura megalítica en Navarra (1964), Epigrafía prelatina de la Península Ibérica (1968), La humanidad prehistórica (1969), Tartessos. La ciudad sin historia (1970), Proceso histórico económico de la primitiva población peninsular (1972), El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1981, 1983 i 1986) i Molí d'Espígol. Tornabous, poblat ibèric (1986).
Fonts consultades
“Homenaje al Excmo. Sr. Dr. Juan Maluquer de Motes Nicolau”, dins Anales de Prehistoria y Arqueología (1988).
M.ª Á. Mezquiriz, “Juan Maluquer de Motes”, dins Trabajos de Arqueología de Navarra, 7 (1988), p. 9-10.
A. M. Muñoz, “La protohistoria de la Península Ibérica en la obra del profesor Maluquer de Motes”, dins Anales de Prehistoria y Arqueología, 4 (1988), p. 9-26.
VV. AA., Diccionari d'Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1992, p. 640-641.
"Prof. Dr. Joan Maluquer de Motes i Nicolau" (2000). Homenatge al prof. Dr. Joan Maluquer de Motes. Pyrenae. Vol. 22-23. p. 9-11
"Bibliografia del Prof. Dr. Joan Maluquer de Motes i Nicolau" (2000). Homenatge al prof. Dr. Joan Maluquer de Motes. Pyrenae. Vol. 22-23. p. 13-23.
