Skip to Main Content
It looks like you're using Internet Explorer 11 or older. This website works best with modern browsers such as the latest versions of Chrome, Firefox, Safari, and Edge. If you continue with this browser, you may see unexpected results.

Fons Manuel Pereña i Puente

Biografia

Biografia

Manuel Pereña i Puente
Lleida, 1850 - Lleida, 1923
Advocat, catedràtic d'institut, periodista i polític

Mentre va estudiar a l'Institut de Secundària de Lleida, va presidir el Centre Escolar i va fundar el diari La Juventud Escolar el 1868. Després es llicencià en Dret a Saragossa, el 1874, i en Filosofia i Lletres. Va obtenir el grau de doctor, a la Universitat Central de Madrid, amb la lectura de la tesi doctoral "De la adopción: su historia, condiciones y juicio crítico", esdevinguda el 15 de març de 1882. Des de l'1 de juny de 1876, Pereña exercia d'advocat a Lleida, al carrer Llibertat.

Va ser redactor de la segona època de la revista Aquí Estoy (1871-1873), secretari general de l'Ateneu  Lleidatà (1873), i redactor en cap de la Revista del Ateneo Leridano i de la Revista de Lérida (1875-1879). També fou soci de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida de 1875 a 1882, i milità en el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, entre 1868 i 1874. Durant la Restauració borbònica (1875-19131), va ser catedràtic de Literatura a l'Institut de Secundària de Lleida, assessor de la Junta de Sequiatge i degà del Col·legi d'Advocats de Lleida (1912-1923).

En la seva vessant política esdevingué la màxima figura del republicanisme lleidatà, alineat amb el possibilisme d'Emilio Castelar el 1874, amb la Unión Constitucional Republicana de Miguel Morayta el 1894 i amb la Fusió y la Unió Republicana de Nicolás Salmerón des de 1897. A Lleida, formava part del Comitè Republicà Provincial presidit per Josep Sol Torrens el 1888.

Va ser regidor de la Paeria de Lleida de 1881 a 1885 i fou elegit diputat pel districte de Lleida per la Unió Republicana a les eleccions generals espanyoles de l'abril de 1903, essent el primer diputat republicà a Corts pel districte de Lleida. Posteriorment va donar suport Joventut Republicana de Lleida (1901), a la Solidaritat Catalana (1907) i finalment a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), entitat catalanista republicana que presidí a Lleida. Pereña es convertí durant les dues primeres dècades del segle XX, en l'autèntic patriarca del republicanisme lleidatà.

Igualment, practicà el periodisme polític a El Liberal (1891) i el 1898 fundà la revista política d'idees republicanes El Ideal que dirigí fins al 1909. També era soci de la Societat Econòmica d'Amics del Pais, de la qual fou vice-director.

Casat amb Maria Reixachs Bergós, foren pares de 10 fills, entre els quals destacaren Samuel, Octavi, regidor en 1936 i, sobretot, l'advocat Alfred Perenya i Reixachs, diputat de la Mancomunitat, els quals van catalanitzar el cognom Pereña per Perenya. Una de les seves filles, Maria Perenya Reixachs, va casar-se amb el metge Humbert Torres, i va ser pares del poeta Màrius Torres i Perenya i l'advocat Víctor Torres i Perenya, destacat dirigent d'ERC.

Va escriure diversos articles de revistes així com també llibres de text sobre dret i literatura (vegeu Bibliografia).

Va morir a Lleida en 1923, als 73 anys, essent encara degà del Col·legi d'Advocats de Lleida.

Fonts consultades

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons