Manuel Pereña i Puente
Lleida, 1850 - Lleida, 1923
Advocat, catedràtic d'institut, periodista i polític
Mentre va estudiar a l'Institut de Secundària de Lleida, va presidir el Centre Escolar i va fundar el diari La Juventud Escolar el 1868. Després es llicencià en Dret a Saragossa, el 1874, i en Filosofia i Lletres. Va obtenir el grau de doctor, a la Universitat Central de Madrid, amb la lectura de la tesi doctoral "De la adopción: su historia, condiciones y juicio crítico", esdevinguda el 15 de març de 1882. Des de l'1 de juny de 1876, Pereña exercia d'advocat a Lleida, al carrer Llibertat.
Va ser redactor de la segona època de la revista Aquí Estoy (1871-1873), secretari general de l'Ateneu Lleidatà (1873), i redactor en cap de la Revista del Ateneo Leridano i de la Revista de Lérida (1875-1879). També fou soci de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida de 1875 a 1882, i milità en el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, entre 1868 i 1874. Durant la Restauració borbònica (1875-19131), va ser catedràtic de Literatura a l'Institut de Secundària de Lleida, assessor de la Junta de Sequiatge i degà del Col·legi d'Advocats de Lleida (1912-1923).
En la seva vessant política esdevingué la màxima figura del republicanisme lleidatà, alineat amb el possibilisme d'Emilio Castelar el 1874, amb la Unión Constitucional Republicana de Miguel Morayta el 1894 i amb la Fusió y la Unió Republicana de Nicolás Salmerón des de 1897. A Lleida, formava part del Comitè Republicà Provincial presidit per Josep Sol Torrens el 1888.
Va ser regidor de la Paeria de Lleida de 1881 a 1885 i fou elegit diputat pel districte de Lleida per la Unió Republicana a les eleccions generals espanyoles de l'abril de 1903, essent el primer diputat republicà a Corts pel districte de Lleida. Posteriorment va donar suport Joventut Republicana de Lleida (1901), a la Solidaritat Catalana (1907) i finalment a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), entitat catalanista republicana que presidí a Lleida. Pereña es convertí durant les dues primeres dècades del segle XX, en l'autèntic patriarca del republicanisme lleidatà.
Igualment, practicà el periodisme polític a El Liberal (1891) i el 1898 fundà la revista política d'idees republicanes El Ideal que dirigí fins al 1909. També era soci de la Societat Econòmica d'Amics del Pais, de la qual fou vice-director.
Casat amb Maria Reixachs Bergós, foren pares de 10 fills, entre els quals destacaren Samuel, Octavi, regidor en 1936 i, sobretot, l'advocat Alfred Perenya i Reixachs, diputat de la Mancomunitat, els quals van catalanitzar el cognom Pereña per Perenya. Una de les seves filles, Maria Perenya Reixachs, va casar-se amb el metge Humbert Torres, i va ser pares del poeta Màrius Torres i Perenya i l'advocat Víctor Torres i Perenya, destacat dirigent d'ERC.
Va escriure diversos articles de revistes així com també llibres de text sobre dret i literatura (vegeu Bibliografia).
Va morir a Lleida en 1923, als 73 anys, essent encara degà del Col·legi d'Advocats de Lleida.
Fonts consultades
