La prodigiosa fecunditat narrativa de Manuel de Pedrolo és, gairebé, un lloc comú dins el panorama de la literatura catalana actual (Enric Bou)
Francesc Vallverdú: “... aquest llibre és un cant a la vida i a l'esperança, des d'un petit país, per tota la humanitat”.
Jaume Cabré: “...Sóc pedrolià i em sap greu que només se'l conegui pel "Mecanoscrit
Adelais de Pedrolo (filla de l'autor): “Una persona que va escriure 20.000 pàgines és injust que se’l conegui gairebé només per un sol llibre. A més, Mecanoscrit del segon origen no és pas el millor. Tot i així, aquesta obra no només és una novel·la d’aventures. No és casualitat que el Dídac sigui negre, ni que la protagonista, que pren la iniciativa, sigui una dona. És una novel·la antiracista i feminista. A més, també tracta un tema tabú, com és l’incest”.
El volum 1 inclou la primera novel·la negra de l'escriptor, de l'any 1954, Es vessa una sang fàcil, que és una adaptació de les novel.les d'atracadors, fruit de l'impacte que li produeix La jungla d'asfalt, la novel.la de W.R.Burnett, que donaria lloc a una coneguda pel·lícula.
Imatge per BY-NC-SA: Jack Samuels
El volum 3 inclou Joc brut. Enguany fa 50 anys que es publicava Joc brut, una de les obres fundacionals del gènere negre en català, emblema de la col·lecció La cua de palla. Joc brut és una adaptació de la novel.la negra psicològica El carter sempre truca dues vegades, de l'escriptor americà James M.Cain.
Imatge per: BY Chris Drumm
“Tal i com fan d'altres escriptors, Blai Bonet o Joan Brossa, tot i que no pertany a la generació dels setanta, també va publicar algunes de les obres més experimentals durant aquesta dècada”.
“Tal vegada on Pedrolo experimenta més intensament amb el text és amb l'obra: Text/Càncer on encarna el procés de creació i destrucció d'un text narratiu a partir d'un llistat de 583 mots base, escollits a l'atzar d'un diccionari. Aquests mots configuren un text, la seva conversió en un altre text i la desaparició del text”.
“En el seu Diari, Manuel de Pedrolo, mostra la seva preocupació i la seva insatisfacció pel text sobre la seva obra per a l'onzè volum de la Història de la Literatura Catalana”
“... Això explicaria (...) que no es digui ni una paraula de la preocupació religiosa que manifeso a partir d'un determinat moment i en obres com els Apòcrifs. No hi fa res si el comte-duc, Múltiples notícies de l'Edén, Patologies diversament obscures, Crucifeminació (...). Sé que és ingrat haver d'examinar més de setanta novel·les d'un autor que es proposava d'aconseguir "totalitat narrativa" (...)
“l'autor no escriu per distreure's ni distreure'ns, sinó al contrari, ho fa per cercar la condició humana”.
