Fabra, enginyer industrial de carrera, és un autodidacte genial en el món de la ciència lingüística d’orientació gramatical, que en aquells anys es difongué en el món universitari europeu.
Fabra està escrivint tota l’estona sobre hipòtesis de laboratori profundament lúcides: una llengua literària futura vinculada a un Estat –perquè sols els estats tenen capital- que es diu Catalonia, que sembla que és el "om" anglès –internacional- de Catalunya.
“La gent parlava el català, però no el sabia escriure. Faltava el gramàtic”.
(Narcís Garolera. Filòleg)
Per guanyar la batalla
Que, bé prou que ho sabeu,
encara balla,
no hi ha, mestre Pompeu,
com que seguim a poc a poc i a peu,
la lliçó que fa un segle ens ensenyeu
Memòria de Pompeu Fabra : 50 testimonis contemporanis per 
Pompeu Fabra : vida i obra per Des del primer moment de la dictadura de Primo de Rivera, Fabra col·laborà i impulsà iniciatives de caràcter resistent. El novembre del mateix 1923 fou l’ànima d’un Comitè de la Llengua Catalana per difondre la llengua mitjançant cursets oferts a totes les corporacions catalanes; la ràpida prohibició governamental aturà aquesta actuació.
En el moment d’escollir una carrera, Fabra va escoltar més que no pas la veu de la seva veritable vocació, les recomanacions del seu pare, el qual, influït per Bartomeu Galí, s’havia fet la il·lusió, com tants altres pares d’aquella època, de tenir un fill enginyer.
(Pompeu Fabra. Biografia essencial. A. Bladé Desumvila)
Portal Pompeu Fabra
Al llarg de la seva vida, Pompeu Fabra va escriure sis gramàtiques que els experts consideren principals. Com que es tracta d'obres escrites en èpoques diferents i, a més a més, tenen enfocaments i extensions també diferents, aquestes gramàtiques reflecteixen al capdavall l'evolució intel·lectual de Pompeu Fabra.
