QUAN RIUS...
Riure et fa ser més atractiu i accessible
S’ha comprovat científicament que després de riure, els nivells d’estrès es redueixen dràsticament.
En una entrevista de feina, les persones que somriuen tenen més probabilitats de ser contactades.
Quan riem, el nostre cervell allibera automàticament endorfines.
També millora la pressió arterial i afavoreix la hiperventilació natural dels pulmons.
Risoteràpia: Tècnica psicoterapèutica que cerca generar beneficis mentals i emocionals a través de la rialla. Acostuma a dur-se a terme amb activitats en grup que tenen com a objectiu que els participants surtin d’aquestes sessions amb esperit positiu, amb més optimisme i, comptat i debatut, més satisfets amb les seves vides.
La risoteràpia no es considera una teràpia atès que per ella mateixa no guareix malalties, però els seus beneficis psicològics han estat provats en nombroses ocasions.
Imatge/AFundación
Expressions usades per imitar una riallada.
Català: Ha! ha! ha!
Anglès: Hahaha
Castellà: Ja! ja! ja!
Francès: Héhéhé
Portuguès: Rsrsrs
Grec: Xaxaxa
Turc: Ehu ehu
Lituà: Cha cha cha
חה חה חהHebreu:
Japonès: 笑笑笑
L’humor elimina l’estrès i fomenta la salut, sense efectes secundaris.
L’humor genera una gran energia motivadora, sense contaminar l’atmosfera.
L’humor connecta i comunica les persones, sense emprenyadors fils i radiacions de Wi-Fi
No està demostrat que el fet de riure hagi guarit una malaltia tot i què nombrosos estudis han tractat de comprovar que l’humor produeix canvis fisiològics saludables: estimulació del sistema immunitari, reducció de sensibilitat a les al·lèrgies, menor pressió sanguínia, etcètera.
L'expressió que s'utilitza per imitar el so que es fa en riure és ha! ha! ha! (o ha, ha, ha!), en què la h és aspirada i sona igual, per tant, que la h del verb halar ('menjar') i la de la interjecció ehem.
Altres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi! (rialla histèrica o burleta), ho, ho, ho! (rialla exagerada) i fins i tot hu, hu, hu! (rialla grollera).
Cal evitar d'escriure ja! ja! ja!, com es fa sovint, ja que la j representa un so (el mateix que el de la g de gent) molt diferent del que es fa quan es riu.
