L’actor i humorista Joan Capri va desenvolupar una especial capacitat per fer riure. Un humor popular estudiat en el marc de la tesi doctoral titulada: Els monòlegs de Joan Capri: un humor de frontera entre la tipificació i la personalització, de la professora del Grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la Universitat de Lleida, Teresa Serés Seuma.
Sota el resguard d’aquest paraigua i de la mà d’un dels homes que més han fet riure Catalunya, la Biblioteca de Cappont conjuntament amb el Servei d’Edicions i Publicacions de la nostra Universitat, us convida a gaudir d’aquesta exposició.
I no oblideu mai que la rialla és la distància més curta entre dues persones.
Passeu i gaudiu-ne
Imatge: Arxiu RTVE
L’humor redueix l’estrès
La vida és massa important per a ser presa seriosament. (Oscar Wilde)
El sabó és per al cos, el que el riure és per a l’ànima. (proverbi yiddish)
L’espècie humana només posseeix una arma realment eficaç: el riure (Mark Twain)
La rialla és la distància més curta entre dues persones. (Victor Borge. Pianista)
De Rusiñol a Monzó : humor i literatura per El futur és de l’amor o no hi haurà futur
És molt car viure però és més car morir-se encara
Amb els anys l’amor se’n va, però ella es queda!
Joan Capri (Joan Camprubí i Alemany, el seu nom real) va néixer el 10 de juliol de 1917.
La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
Sempre va viure al barri Gòtic de Barcelona, on va néixer, créixer (a casa amb els seus vuit germans) i morir (al seu pis del carrer Ferran) a l'edat de 82 anys. Va començar a treballar en el camp del teatre d'aficionats, segons paraules del mateix Capri, perquè "no servia per a res més", ja que va ser un mal estudiant i les seves primeres feines van ser vendre mongetes i fer de noi dels encàrrecs a un diari.
(Redacció. Nació Digital)
Imatge/ IMDb
Només s’han de tenir ulls a la cara per veure que Capri és l’únic actor real i autèntic que ha aparegut en el nostre país en els últims cinquanta anys
"Els monòlegs de Capri ens els sabem de tota la vida, vam créixer amb ells. Són a la memòria històrica de la gent". L'actor va coincidir amb el còmic a la sèrie 'Doctor Caparrós'. "Ell anava a la seva i et deixava fer", explica. "Estava content de fer riure la gent i que la gent fos feliç amb ell. No era un home de grans amors però tampoc feia mai cap maldat de res, i això en teatre ja és molt!". (Joan Pera. Actor)
La paraula humor prové del grec humus i era emprada pels grecs quan es volien referir als <<humors>> o fluids que omplen el cos humà i ens manté vius. Per tant, podem dir que el bon humor està lligat al de l’equilibri.
L’actor Joan Camprubí i Alemany, més conegut per Joan Capri, compliria avui 100 anys. Andreu Buenafuente, en un article a El Periódico, es declara hereu de Capri. Joan Pera és el primer legatari de l’estil humorístic que creà el recordat ‘doctor Caparrós’. Actualment, l’escola Capri té el seu màxim representant en Marcel·lí Virgili, el personatge que interpreta al programa de Toni Clapés de RAC 1 el tarragoní de Vilallonga del Camp Jaume Nolla. Capri va clavar el personatge del català urbà de classe mitjana, sempre emprenyat i garrepa. Àngel Casas ha explicat que Capri anava a la Caixa i demanava de veure els seus diners. Els empleats treien un plec de bitllets que ‘Baldiri de la Costa’ comptava i se’n tornava cap a casa. Avui l’humor d’en Capri seria políticament incorrecte. Fumava puros a l’escenari («per guanyar temps perquè jo cobro per hores») i feia monòlegs masclistes («l’amor se’n va... però ella es queda!»). Allò que tindria plena vigència és el posat de català emprenyat: «Prou! S’ha acabat la bona vida! A pencar tothom!». (Josep Ramon Correal. El Voraviu. Diari de Tarragona. 2017)
El meu pare sempre em deia: “Mira aquest home, Capri. És el millor”. I certament, en Capri va ser el millor de la seva època. Era elegant, un gran actor, al servei de la comèdia. Un fenomen de masses. Omplia els camps de futbol, teatres... el que volgués. Escoltar Capri era balsàmic. (Andreu Buenafuente. Periodista)
Biblioteca de Cappont 
+34 973 00 35 12 
bibcc@sbd.udl.cat
