Projecte docent: Com utilitzar CINAHL

2. Definir la pregunta clínica d'interès

Un cop has seleccionat un tema inicial, cal trobar una pregunta que identifiqui clarament el que esperes aprendre. Pensa en qüestions que amb el teu treball ajudaries a contestar.

Una bona pregunta d'investigació hauria de ser:

• Novedosa. Tria aspectes o punts de vista sobre un tema no tractat o que aporti una nova visió.
• Manejable. Valora sí tindràs temps de resoldre el tema triat amb els recursos adients.
• Clara i simple. Una pregunta confusa probablement generarà dades igualment confuses.

Les preguntes poden dividir-se, segons siguin més o menys concretes, en:

• generals (background question)
• específiques (foreground questions)

Les preguntes de tipus "general" es construeixen amb una interrogació inicial: Què? Quin? Com? Quan?

A mesura que s'adquireix experiència amb els problemes clínics, les preguntes són molt més "específiques", això obliga a precisar molt més la necessitat de coneixement.

Has de formular una pregunta clara i contestable.

És habitual utilitzar el format PICO (investigació quantitativa) en l'elaboració de preguntes clíniques, encara que hi ha altres propostes vàlides, com pot ser el format PICOT, SPICE (cerca d'evidències qualitatives),  ECLIPSE (àmbit de la gestió sanitària).

Model PICO .- Investigació Quantitativa

Extret: Capítulo 4: Formulación de preguntas clínicas de laGPC. Elaboración de Guías de Práctica Clínica en el Sistema Nacional de Salud. Actualización del Manual Metodológico.

Imagen: Vista de ángulo alto de la mano de una persona escribiendo en tarjeta con bombilla. Freeplk

3. Contextualitzar el tema

Un cop has identificat la teva pregunta, el següent pas és trobar informació de fons/bàsica sobre el tema.

Amb aquesta cerca d’informació, aniràs recollint un conjunt d'informacions prèvies què et donaran una visió global del tema i dels autors que l'han tractat prèviament. És el que en diem l'estat de la qüestió:

• En què s'està treballant actualment?
• Què hi ha fet sobre el tema?
• Què hi puc aportar?

Busca en una o més fonts d'informació general i especialitzada per documentar-te: això et servirà per comprendre el context del teu tema i conèixer l'estat actual del que se sap, també et pot ajudar a redefinir el tema del treball, et pot donar un vocabulari especialitzat relacionat amb el teu tema, etc.

4. Identificar els criteris d'inclusió i exclusió dels estudis

És important establir els criteris per incloure i excloure els estudis en la revisió de la literatura que estàs realitzant (criteris d'elegibilitat).

Aquests criteris explícits, es basaran en la teva pregunta, s'utilitzen per incloure i excloure els estudis que localitzis com a resultat de la teva cerca.

Es pot donar el cas de localitzar una gran quantitat de referències a la fase de cerca d'informació. Una part d'aquestes semblaran rellevants per a les preguntes de recerca de la revisió. Per tant, tenir criteris explícits contra els quals avaluar els estudis fa que el procés sigui més eficaç en termes de temps.

5. Elaborar un mapa conceptual

Quan estiguis en el procés d'elaborar la teva estratègia de cerca, et pot ser d’utilitat la creació d'un mapa conceptual, d’aquesta manera, a cop d’ull tens tota la informació necessària.

Aquest mapa conceptual et pot servir per afegir els termes/conceptes de la teva cerca:

També pots delimitar el tema d'interès a nivell cronològic, geogràfic, grup d'edat, etc. 

Exemple de Mapa Conceptual

6. Elaborar una estratègia de cerca clara i reproduïble

Seria aconsellable realitzar una cerca preliminar. Aquesta primera recerca t'ajudarà a:

• preparar el projecte general,
• localitzar preguntes clau,
• identificar el primer conjunt d'estudis potencialment rellevants.

També serà d'utilitat aquesta cerca prèvia donat que et pot generar una llista de termes que seran d'utilitat per elaborar l'estratègia de cerca definitiva.

A tenir en compte:

• Determinar una pregunta clara (PICO, PICOT,...,).
• Definir els termes MeSH, DECS i termes lliures per a cada terme de la teva cerca.
• Identificar sinònims i diferents maneres d'escriure un terme.
• Utilització d'operadors booleans, truncaments,...
• Executar la cerca creada en diferents bases de dades.

Per desenvolupar l'estratègia de cerca has d'utilitzar el descriptor (terme del vocabulari controlat) combinat amb text lliure (títol i abstract) amb l'operador OR.

En aquesta fase de la cerca és important separar en diferents línies la cerca amb MeSH de la del text lliure. D'aquesta manera evitarem errors i no ens perdrem entre tants termes.

L'estratègia de cerca que has elaborat l'hauràs d'ajustar / adaptar segons la base de dades que estiguis consultant.

7. Adaptar l'estratègia de cerca

Per a cada base de dades que utilitzis, l'estratègia de cerca continua sent la mateixa. Tanmateix, les bases de dades poden tenir una interfície de cerca diferent i poden oferir opcions de cerca diferents.

És important que coneguis el funcionament de cada base de dades, per veure com pots realitzar les cerques i, en conseqüència, adaptar la teva estratègia de cerca.

• Vocabulari controlat: La majoria de les bases de dades utilitzen un vocabulari controlat únic per indexar els seus articles, ja que cada base de dades adapta els termes del vocabulari controlat.
• Camps de cerca: Els camps en que pots cercar termes de text lliure (o la combinació d'ells) varien entre les bases de dades.
• Cerca de frases, truncaments, comodins, operadors booleans i de proximitat: Cada base de dades ofereix diferents símbols comodí i ordres.
• Límits: Els tipus de límits i filtres prefixats varien també per a cada base de dades.

8. Fonts a consultar

Desprès d’identificar els conceptes clau, hauràs d’escollir els recursos més idonis per trobar informació de qualitat. 

Selecciona els recursos d’informació científics, acadèmics i especialitzats, adequats al tipus d’informació que necessites (un llibre, una revista, un cercador, una base de dades, una guia temàtica, ...).

	Per començar en la teva cerca d’informació ho pots fer des del catàleg de la biblioteca.
	Pots ampliar la cerca en el Catàleg de les Universitats Catalanes i si trobes el document adient, sol·licitar-ho mitjançant el PUC (Préstec entre Universitats Catalanes).
	És important que coneguis les bases de dades especialitzades en l’àmbit que estas investigant. Des de l’opció Bases de dades de la web de la biblioteca pots accedir a tot un llistat de bases de dades ,tant subscrites com d’accés lliure.

imagen: Jcomp. Ordenador portátil y libro de trabajo en la sala de biblioteca. Freepik.com

9. Avaluar els resultats

En finalitzar una cerca, és a dir, un cop has recuperat la informació de les fonts consultades, cal analitzar aquests materials tenint en compte:

• credibilitat,
• pertinència, 
• qualitat i 
• fiabilitat

És a dir, has de comprovar si les dades o la informació que has recuperat és: 

• útil o rellevant segons la teva necessitat d'informació, 
• i si aquesta respon a uns mínims de qualitat i fiabilitat, en definitiva, si la procedència i l'autoria són fiables.

► TERMES DE LA CERCA

Per triar les paraules clau amb què iniciar la cerca pots utilitzar:

• Llenguatge lliure: és el nostre llenguatge natural, tal i com cerquem a la fase inicial.
• Llenguatge controlat: aquí s'utilitzen termes d'un vocabulari controlat com un llistat d'encapçalament de matèries o tesaurus per efectuar la cerca dins d'un camp determinat (descriptor, matèria). També trobem altres llistats (d'autors, de publicacions) a dins d'alguns recursos. Els llistats de matèries acostumen a ser multidisciplinars, mentre que els tesaurus estan especialitzats en una matèria concreta, per això estan vinculats a un recurs concret (una base de dades, una web).
  • Els llistats de matèries acostumen a ser multidisciplinars. Un exemple de llistat d'encapçalament de matèries en català és el LEMAC. Al LEMAC hi trobaràs termes generals, específics, relacionats i la seva traducció a l'anglès dels termes que introdueixis. És el que utilitzem per assignar les matèries als documents que figuren al catàleg de la UdL.
  • Els tesaurus estan especialitzats en una matèria concreta, per això estan vinculats a un recurs concret (una base de dades, una web). En el cas de la base de dades Cinahl, el vocabulari controlat s'anomena Encabezamientos de tema de CINAHL.

Quan busquem al calaix de cerca principal dels recursos normalment els termes que introduïm els pots trobar al títol, al resum del text o a la matèria, per això és important conèixer les diferents variants d'un mateix mot i els seus mots relacionats. Et mostrem a continuació un cas pràctic:

• Tema: Paràlisi cerebral en infants

Gràcies a les eines que ens proporciona el llenguatge controlat pots localitzar termes relacionats, sinònims, traduccions, etc. que et podran ser molt útils per a l'elaboració de la teva estratègia de cerca. Per exemple, el DeCS o Descriptores en Ciencias de la Salud, és un vocabulari controlat, estructurat i trilingüe espanyol, portuguès i anglès en l'àrea de la salut.

Recorda que en aquest moment cal que siguis flexible i que no et bloquegis utilitzant termes que per més que per tu siguin vàlids, en realitat, no són pertinents.

► CAMPS I FORMES DE CERCA: CERCA SIMPLE

La cerca simple per paraula clau permet fer una consulta general per qualsevol paraula o paraules mitjançant un caixa de cerca única, com a Google.

El sistema recupera tots els documents que contenen els termes de cerca en qualsevol part del registre bibliogràfic. És a dir, els termes de cerca es dirigeixen a tots els camps: autor, títol, matèria, editor, etc. És la cerca per defecte per consultar la majoria de catàlegs i bases de dades.

La cerca simple a la base de dades CINAHL presenta aquesta interfície:

Has de tenir en compte:

1. La cerca simple és útil per recuperar informació de manera ràpida.

2. La cerca simple et serveix per:

• Tenir un primer contacte amb el recurs.
• Valorar quina quantitat d’informació està disponible o es pot utilitzar.
• Definir una nova estratègia més completa, partint dels resultats obtinguts.
• Sobretot respon a una necessitat molt concreta: un llibre, un article, un autor, un concepte.

3. Però alguns resultats no tindran a veure amb el teu tema perquè busca en qualsevol part del registre: títol, autor, editor, matèria, etc.
Si els termes estan en castellà, per exemple, no es recuperen els documents que, tot i tractar del tema d'interès, estan descrits en el catàleg en altres idiomes (per exemple, en català).

Per a més informació consulta l'apartat Opcions de cerca: Cerca bàsica

► CAMPS I FORMES DE CERCA: CERCA AVANÇADA

Quan la necessitat d'informació és més específica o especialitzada i el que vols és conèixer de manera exhaustiva tot el que s’ha publicat sobre un tema, no és suficient la cerca simple o per camps. En aquests casos, els catàlegs i bases de dades donen l’opció de realitzar una cerca avançada.

En què consisteix una cerca avançada?
La cerca avançada consisteix fonamentalment en:

• Combinar diversos camps (recorda que els camps són: autor, títol, matèria, any, etc.) disponibles en els diferents recursos d'informació.
• Distribuir els termes triats en els camps adequats de manera simultània.
• Afegir els límits corresponents.
• Efectuar una única cerca.

En què es diferencia de la cerca senzilla?
La cerca simple dóna un resultat ampli, però no precís. És necessari fer posteriors combinacions dels resultats individuals per tal d'arribar a aquells que ens interessen.

La cerca avançada dóna un resultat més reduït, però també més precís i ajustat al tema de la cerca.

Recorda!

1. L'opció de cerca avançada la trobaràs a les fonts d'informació més rellevants. Permet fer una cerca als camps més destacats d'un registre bibliogràfic (títol, autor, matèria, resum, etc.) i combinar-los entre ells amb els operadors booleans (I, O, NO). La cerca avançada realitza cerques molt més específiques, la qual cosa permet estalviar temps i resultats no desitjats (sempre que realitzis una estratègia de cerca adequada).

2. Per fer una cerca avançada necessitaràs:

• Tenir una necessitat d'informació especialitzada.
• Utilitzar diversos camps de la font d’informació que consultis.
• Definir una estratègia de cerca, amb paraules claus combinades amb operadors booleans.
• Establir uns límits.

La cerca avançada a la base de dades CINAHL presenta aquesta interfície:

Per a més informació consulta l'apartat Opcions de cerca: Cerca avançada

► ELEMENTS PER A RELACIONAR TERMES

Operadors booleans

Els operadors booleans són uns elements que permeten combinar les paraules claus, triades per a fer les cerques, i definir relacions entre aquestes. Ajuden a ampliar o reduir el nombre de resultats obtinguts en la cerca. No és convenient utilitzar de seguida l'operador NO, només quan tinguis la seguretat que no elimina resultats que sí que t'interessen.

Operador	Visualització	Explicació	Exemple
AND		Tenim dos termes A i B, l'operador AND cerca els resultats que contenen A i B a la vegada.	Si cerquem Epidemiologia AND Pediatria, obtenim només els resultats que continguin ambdues paraules, és a dir, els que siguin d'epidemiologia pediàtrica.
OR		Tenim dos termes A i B, l'operador OR cerca els resultats que contenen tant  A com B encara que no sigui en el mateix document.	Si cerquem Epidemiologia OR Pediatria, obtenim resultats que parlin tant d'epidemiologia com de pediatria, és a dir, podrem trobar resultats d'epidemiologia general o d'oftalmologia pediàtrica.
NOT		Tenim dos termes A i B, l'operador NOT, cerca els resultats que contenen A, però no els que contenen B.	Si cerquem Epidemiologia NOT Pediatria, obtenim els resultats d'epidemiologia, però no els que parlin de pediatria, és a dir, trobarem epidemiologia general o d'adults o geriàtrica, però res en relació amb pediatria.

Truncaments i altres eines

De vegades et pots trobar amb diversos termes semblants que vols incloure en una cerca. Per a no haver d'escriure tots els termes, en moltes bases de dades pots utilitzar els caràcters comodí o de "truncament": La forma d'expressar un truncament o una màscara pot variar d'una base de dades a una altra, només has de consultar l'ajuda de cada base de dades per saber quina és l'expressió que utilitza.

Quines opcions tens?

   En aquest vídeo t'expliquen què són i com s'usen els operadors booleans.

Font: Universitat de les Illes Balears. Durada: 4'24''