Les Escoles Normals van ser centres educatius dedicats específicament i exclusivament a la formació de professors, generalment de nivell primari o bàsic. El seu origen, a Europa, se situa a finals del segle XVII; a Espanya, hi apareixeran el 1833; les primeres per a nois, i el 1858, per a noies.
L'origen del terme escola normal és de començament del segle XIX i prové del francès École Normale Supérieure entenent-se com a escola model. La creació de les escoles normals a Espanya fou un mèrit del liberalisme, implantat definitivament com a sistema polític d’Espanya a partir de 1833. Amb la mort de Ferran VII i l’inici de la primera guerra carlina s’inclina el poder cap als liberals, que consideren l’educació una necessitat bàsica per elevar el nivell d’instrucció i cultura de la població.
L’exili va esdevenir un dels elements conformadors de la mentalitat dels emigrats. A començaments del segle XIX, l’Escola Normal passarà d’Alemanya a França. Pablo Montesino, exiliat, en retornar a Espanya, nomes va tenir una sola idea fixa: dedicar-se a la reforma de l’ensenyament. L’any 1838 inaugurava la primera Escola Normal de l’estat espanyol a Madrid dirigida per ell mateix.
La història de les escoles normals, al llarg de la seva trajectòria, ha estat marcada per moments de controvèrsia, incertesa i penes. Tot i aquestes variables tan negatives aquesta institució ha estat un model pel que fa a adaptació i superació d’aquests obstacles originats pel poder.
