El feminisme és un moviment social que té més d’un segle de vida, però no és fins a finals dels anys seixanta quan neixen a Catalunya les primeres organitzacions de dones, dins i fora dels partits polítics, que comencen a conformar el que seria el Moviment Feminista tal com s’entén actualment.
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el juny de 1976, van trencar el silenci després de molts anys de dictadura.
En aquella dècada, les reivindicacions se centraven en l’educació i el sexisme, l’abolició de les lleis que generaven discriminació, la legalització dels anticonceptius, el dret al propi cos, l’eradicació de la prostitució, la defensa de les prostitutes i l’amnistia per a les dones empresonades per delictes específics.
Els grans canvis legislatius i la creació d’un feminisme més institucional, a la dècada dels vuitanta, tot i suposar un gran avenç van ser insuficients per assolir la transformació social profunda que buscava el moviment amb accions com, per exemple, la introducció de la coeducació al sistema educatiu.
Universitat Pompeu Fabra. (2019). El moviment feminista a Catalunya. https://www.upf.edu/web/veusdelaigualtat/el-moviment-feminista-a-catalunya
Les feministes catalanes impugnaren alguns dels patrons socials tradicionals que relegaven les dones a la casa i reivindicaren un paper actiu per a les dones a la societat que trencava amb el seu aïllament social i la seva marginació tradicional dels afers públics i culturals(1). El feminisme català de principis del segle XX és de signe cultural i social. No se centra en la demanda del vot ni en els drets polítics de les dones. Per tant, no es pot qualificar encara de sufragista. Identifica una agenda d'actuació a partir de la promoció dels drets de les dones als àmbits educatius, culturals i laborals. En aquest sentit, el procés de conscienciació de les dones es pot entendre com a renegociació dels termes del contracte social de gènere, és a dir, de conquesta d'espais de llibertat, i de modificació d'alguns dels elements dels codis de gènere que limitaven la vida de les dones i les seves opcions en aquell moment.
Nash, Mary. (2007). Feminisme català i presa de consciència de les dones. Literatures. Segona època, Núm. 5 , p. 69-88 . Recuperat de http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/literatures/2007
/literatures_a2007n5p69.pdf
Font: Lleida.com (2018). 10 Coses que has de saber sobre feminisme(s). Recuperat de https://www.lleida.com/noticia_canal/10-coses-que-has-de-saber-sobre-feminismes.
Imatge: "Los ojos son para mirar, las manos para coger, la cabeza para pensar y el corazón para amar." by dMadPhoto is licensed under CC BY-NC-ND 2.0
El sufragisme va ser un moviment internacional de reivindicació del dret de les dones a exercir el vot. Originat als Estats Units a finals de la dècada de 1840, i amb una forta implantació al Regne Unit, des de 1865 el moviment es va estendre a gran part dels països europeus.
El sufragisme britànic va ser especialment actiu. La Unió Nacional de Societats pel Sufragi de les Dones (National Union of Women's Suffrage Societies), creada el 1897, va aplegar totes les activistes prosufragi femení de les ciutats angleses, i la seva coordinació va possibilitar la realització d'accions a escala nacional. Les reivindicacions de la Unió es van anar ampliant, i incloïen, a més del dret de vot, el dret de les dones a rebre el mateix salari que un home pel mateix treball, el dret de les dones a ser les tutores legals dels seus fills, juntament amb els pares, i la incorporació de les dones a la carrera judicial.
Universitat Pompeu Fabra. (2019). Les sufragistes. https://www.upf.edu/web/veusdelaigualtat/el-moviment-feminista-a-catalunya
