És recomanable que cada autor triï una forma de signatura que l’identifiqui clarament, i que utilitzi sempre la mateixa forma i grafia per tal que les bases de dades bibliogràfiques el recullin i comptabilitzin com un únic autor. Aquesta forma s’ha de mantenir al llarg de la vida professional. Per tant és recomanable:
A l’hora de triar la forma de signar, cal tenir present que moltes bases de dades consideren com a cognom la darrera paraula del nom personal i abreugen els elements restants del mateix a la seva inicial. També és recomanable no posar accents a l’hora de signar. Tot i que si es posen accents els cercadors de literatura científica poden reconèixer igualment l'autor.
Recomanacions per a noms:
Si necessiteu més informació podeu consultar el document Propuesta de manual de ayuda a los investigadores españoles para la normalización de autores e instituciones en las publicaciones científicas elaborat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), que recull unes mínimes pautes per normalitzar tant el nom dels investigadors espanyols (noms i cognoms dels autors) com el nom de la institució en la qual treballen, quan es signen els treballs científics.
La UdL recomana que tot el PDI disposi de l'identificador ORCID que proporciona a l’investigador un codi d’autor únic i inequívoc que li permet distingir clarament la seva producció científica. L'identificador ORCID és també necessari per participar en convocatòries de recerca, sol·licituds de trams, ajudes de l'AGAUR, Portal de la Recerca de Catalunya, etc.
També és aconsellable que l’autor es creï el seu perfil professional a les bases de dades i ompli l’apartat de variants dels noms: