Màrius Torres i Pereña
Lleida, 1910 – Puig d’Olena, Sant Quirze de Safaja, 1942
Metge i poeta.
Fill del metge i polític lleidatà Humbert Torres i de Maria Pereña. Estudià al Liceu Escolar i el batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament. El curs 1926-27 començà els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, on romangué set anys. Posteriorment es traslladà a Madrid on es doctorà. Retornà a Lleida l’any 1933, exercint de metge al costat del seu pare per un breu període de temps, ja que a finals de 1935 contragué la tuberculosi i hagué d’ingressar al sanatori de Puig d’Olena.
Si bé les primeres composicions de Màrius Torres daten de 1927-1929, va ser al sanatori on va escriure el gruix de la seva obra. És aquí, també, on coneix a Mercè Figueras (la Mahalta dels seus poemes), malalta com ell, amb qui va establir amistat i mantingué una prolífica relació epistolar, i a l’escriptor Joan Sales, qui publicà el 1947, a Mèxic, els poemes de Màrius Torres, fins llavors inèdits, recollits al llibre Poesies.
A banda dels poemes de creació, Màrius Torres també féu traduccions de poemes en anglès, francès, portuguès i provençal; escrigué obra en prosa (contes, dietaris, així com reflexions i anotacions diverses entorn les lectures que feia, etc.), i una farsa teatral.
Morí el 29 de desembre de 1942 al sanatori de Puig d'Olena, i fou enterrat al cementiri de Sant Quirze de Safaja, municipi al que pertany el sanatori.
Mercè Figueras Bassols
(Girona, 1908 – Barcelona, 1976)
Mercè Figueras era la filla petita del matrimoni format pel Dr. Jaume Figueras Torrent i Consuelo Bassols Llimona. Tenia tres germans, un noi i dues noies.
Quan era ben jove va emmalaltir, fet que la portà a passar llargues temporades en santuaris de muntanya com el de La Salut de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) el 1927. Vers el 1934-1935 ingressà al sanatori de Puig d’Olena, on va fer amistat amb la directora, Maria Planas, amb les religioses dominiques i el personal sanitari i, sobretot, amb Josep Saló, estudiant de medicina que estava ingressat al sanatori i que, un cop curat i acabats el estudis, va formar part de l’equip mèdic del centre. Així mateix, durant aquest temps, la seva germana Esperança li va presentar un company seu de feina, en Joan Sales.
L’any 1936 va conèixer Màrius Torres amb qui va establir i mantenir una intensa amistat epistolar. Part d’aquesta correspondència es conserva, actualment, a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida. Després de la mort del poeta, i un cop superada la malaltia, Mercè va anar a viure a Barcelona amb la seva germana Esperança.
Mercè Figueras era una dona afable, alegre i culta. Havia llegit molt i gaudia de la música; va cultivar moltes amistats, amb les que mantenia llargues converses al seu domicili. Algunes de les amistats eren col·laboradors o directors de diferents revistes catalanes, com Cavall Fort.
Fonts consultades
