La Llei de propietat intel·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i les modificacions posteriors) atorga a l’autor d’una obra tots els drets sobre la mateixa, els quals són drets morals i drets d’explotació:
- Drets morals: conjunt de drets irrenunciables i intransferibles entre els quals es troben el dret de l’autor a ser reconegut com a tal, així com el dret a que no es modifiqui la pròpia obra sense la seva autorització. La forma més habitual de violació d'aquest dret és el plagi.
- Drets d'explotació:
- Reproducció o còpia: digitalització, fotocòpia...
- Distribució d'exemplars físics: venda, préstec, lloguer...
- Comunicació pública sense exemplars físics: difusió a Internet o altres xarxes, exhibicions, presentacions, projeccions audiovisuals...
- Creació d'obres derivades: traduccions, resums, adaptacions...
Cal tenir en compte que els drets d'explotació es poden cedir a tercers en exclusiva o en no exclusiva:
- Si la cessió és exclusiva: l'editor obté els drets d'explotació complets de l'obra durant un termini determinat per la legislació de propietat intel·lectual vigent a cada país. En aquest cas, l'autor no pot realitzar posteriorment cap ús de la seva obra llevat de tenir autorització prèvia de l'editor. Per exemple, un autor d'un article de revista no pot penjar-lo al Campus Virtual si n'ha cedit en exclusiva els drets d'explotació a l'editor de la revista on s'ha publicat.
- Si la cessió és no exclusiva: el contracte que l'autor signa amb l'editorial estableix les condicions d'explotació de l'obra entre l'autor i l'editor. Hi ha models de contractes que l'autor pot utilitzar per establir quins drets de reproducció o distribució de l'obra cedeix a l'editor i quins conserva.
