En aquest sentit, la Llei de propietat intel·lectual (LPI) estableix que els següents documents no són objecte de propietat intel·lectual i, per tant, es poden comunicar lliurement sense cap restricció ni autorització:
- Obres de les quals en som l'autor: l'autor d'un material docent pot difondre'l al Campus Virtual sempre i quan en sigui titular dels drets d'explotació, la qual cosa vol dir que:
- Prèviament no ha cedit en exclusiva els drets d'explotació a tercers (p. ex., a revistes o a editorials).
- En cas d'haver fet aquesta cessió en exclusiva, només es podrà difondre el material docent al Campus Virtual si es disposa de l'autorització de la persona titular dels drets d'explotació, o bé d'una entitat de gestió col·lectiva de drets (si l'autor n'és un dels seus associats).
- Obres que no són objecte de propietat intel·lectual:
- Disposicions legals o reglamentàries*, i els seus projectes corresponents (p. ex., DOCE, BOE o Butlletins oficials de les comunitats autònomes)
- Resolucions d'òrgans jurisdiccionals i els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics
- Traduccions oficials de tots els textos anteriors
- Obres que són de domini públic: són aquelles els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sempre que es respecti l’autoria i la integritat de l’obra. En la legislació espanyola, una obra passa al domini públic transcorreguts setanta anys després de la mort de l'autor (vuitanta anys si va morir abans del 7 de desembre de 1987). Existeix la possibilitat de calcular-ho a http://outofcopyright.eu/
- Obres subjectes a una llicència Creative Commons: aquestes obres es poden difondre sense haver de demanar l'autorització a l'autor i/o titular dels drets d'explotació, sempre i quan respectin totes les condicions incloses a la llicència. En qualsevol cas, sempre s’han de citar i reconèixer els autors/ores originals.
* Cal tenir en compte, però, que només és així en cas de disposar dels textos o fonts oficials originals, no dels textos extrets d’altres publicacions o bases de dades (p. ex., Aranzadi).
