Informació: prové del llatí informatio, que prové del verb informare, que significa donar forma a la ment, instruir, ensenyar.
Infoxicació: excés d'informació que provoca en el receptor incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la.
Literatura científica: informació científica acreditada, integrada per publicacions que han seguit un procés editorial de selecció, avaluació o revisió per parells abans de la seva difusió, dins del control exercit per les comunitats científiques per validar el nou coneixement.
Silenci: fenòmen que es produeix al no recuperar informació pertinent a les nostres necessitats informatives. Acostuma a passar quan l'estratègia de cerca és massa específica o les paraules clau no són les adequades.
Soroll: quan el nombre de resultats és molt superior. Acostuma a passar quan es cerquen termes molt generals.
Web profund: part del web que, per la seva estructura de construcció, no pot ser classificada per cercadors ni directoris. S'estima que el web profund representa més del 90% del total dels webs existents. Són exemples de webs que componen el web profund: els resultats de cerques, com ara les paraules buscades en bases de dades; els webs que requereixen autenticació, com ara els portals de correu electrònic o d'emmagatzematge al núvol; les intranets o els dominis privats accessibles mitjançant una VPN o els webs temporals i en procés d'edició que encara no s'han publicat.
Imagina. Has de fer un treball acadèmic. Per on comences? La majoria dels estudiants ho teniu clar...
El motor de cerca més popular és molt útil en el dia a dia, però quan t'enfrontes a un treball acadèmic ho has de tractar amb compte.
Google permet recuperar milions de resultats a la web, però això només serà útil si saps seleccionar la informació que trobes, ja que a la web no només trobaràs informació acadèmica sinó també comercial, d'entreteniment i d'opinions. A la web publiquen informació empreses, associacions, organismes públics, universitats, persones individuals, etc. i totes amb diferents propòsits i interessos.
La rellevància dels resultats a Google no segueix cap instrucció acadèmica i, a més mostra uns resultats personalitzats fruit de la teva ubicació, historial, compte de Gmail, numero de clics fets i navegador utilitzat. Per tant la mateixa cerca proporcionarà resultats diferents a persones diferents.
En la recerca d'informació per a un treball acadèmic hauràs de cercar informació científica, que neix de l'estudi i anàlisi d'una determinada disciplina i que es publica dins la literatura científica.
Recorda que hauràs d'utilitzar de manera eficient les possibilitats de la xarxa i parar atenció en els següents punts:
A l'iniciar una cerca poden sorgir les primeres dificultats: infoxicació, soroll i silenci documental.
És fàcil infoxicar-se. Trobar un excés d'informació ens paralitza, ens pot arribar a confondre i a perdre el temps amb resultats d'escàs interès. Segons el número de resultats obtinguts podem trobar-nos soroll o silenci documental. Què hem de fer doncs?
Google indexa resultats de milions de pàgines web, haurem de plantejar-nos molt bé els termes de la cerca per tal d'evitar qualsevol de les dificultats anteriors. Començar per Google Acadèmic pot ser una bona opció. Google Acadèmic (o Google Scholar) és un cercador que permet localitzar documents de caràcter acadèmic com articles, tesis, llibres, patents, actes de congressos i resums. Es nodreix d'informació procedent de fonts acadèmiques: repositoris, editorials, institucions acadèmiques, associacions professionals, etc.
Una altra opció recomanable és fer anar la cerca avançada d'aquests dos cercadors. Ens permetrà des de bon principi limitar els resultats i aquests es reduiran considerablement (podem limitar per any, per un rang d'anys, per idioma, per frase exacta, etc.).
Google i la resta de cercadors no poden rastrejar tota la informació que existeix a internet. Hi ha una enorme quantitat de continguts que no estan indexats pels motors de cerca, és la web invisible, també anomenada web profund, internet profunda, deep web, etc.
Les bases de dades acadèmiques es troben a la llista de coses allotjades a la web profunda. De fet, quan cerqueu a Google, per exemple, no veieu el contingut d'aquestes bases de dades als resultats, per tant podrien faltar fonts importants si només es fa servir Google per a les cerques.
Fins i tot Google Acadèmic, que proporciona accés als índexs d'algunes bases de dades, no inclou tots els continguts. Google Acadèmic us pot redirigir a un lloc web on se us requerirà un pagament per mostrar un article. També us pot passar que l'enllaç estigui trencat i no pugueu consultar l'article desitjat, entre d'altres coses. Penseu que aquest cercador acadèmic només rastreja a llocs webs acadèmics (repositoris, institucions oficials, editorials) i d'accés lliure, per tant la informació de pagament no la mostra o és redireccionada als llocs webs on realitzar la subscripció o el pagament per a la consulta del recurs.
A través de la web de la biblioteca podreu accedir a tots els recursos subscrits per aquesta, com ara bases de dades de pagament i revistes electròniques, que us permetran:
Segur que us heu preguntat algún cop si és un font fiable, veritat? Heu de tenir en compte que:
Ells mateixos, al seu lloc web adverteixen de:
"Aconsellem precaució especial quan s'usa Viquipèdia com a font de projectes d'investigació. L'ús acadèmic normal de Viquipèdia i altres enciclopèdies és per obtenir les dades generals d'un problema (...) però no com una font en si mateixa. Recordeu que Viquipèdia és un wiki, el que significa que qualsevol persona del món pot editar un article, esborrar informació precisa o afegir informació falsa, que el lector pot no reconèixer".
Font: MARTÍNEZ, L.J. (2013). Cómo buscar y usar información científica, guía para estudiantes universitarios