L’exposició Bibliogràfica conjunta d’enguany amb el Centre d’Estudis i Documentació de les Dones (CEDD), la Biblioteca de Cappont , Les Dones i el Dret, pretén donar una visió àmplia del tractament de la dona en el dret internacional i en el nostre ordenament jurídic. Visibilitzar el progressiu procés d'igualació de la dona en i pel dret: d'un subjecte no existent i tutelat fins a la situació actual, caracteritzada per una certa “falsa consciència” d'igualació, però fins i tot amb importants reptes per a la consecució d'una igualtat real.
Mujer y constitución : la construcción jurídica del género per 
El dret, com a instrument de control social, ha demostrat tant la seva capacitat per perpetuar situacions de discriminació com per a la seva superació. Les relacions de gènere no han quedat fora del seu abast, sinó que han estat un àmbit que reflecteix, potser com cap altre, les relacions d'influència recíproca entre els sistemes social i jurídic i la potencialitat del dret com a eina de transformació social. Els "nous temps d'igualtat" s’han anat conduint cap a una crítica al dret i a la justícia androcèntrica. Tot i això, la teoria del dret segueix sent una teoria masculina, sense que s'hagi desenvolupat una teoria feminista del dret. El feminisme va desenvolupar una teoria extensa sobre el poder, però no va conformar una teoria del dret que fos alternativa a la dominant.
El dret és una estructura de control del poder, però una estructura creada per homes per controlar el poder dels homes, una estructura en la qual la dona, subjecte que conforma la meitat de la població mundial, va ser tradicionalment un element ocult, o un element subjugat, un subjecte del poder dels altres.
Aquesta posició de la dona com a subjecte passiu del dret s'ha anat corregint de manera lenta, però constant, al llarg del segle XX, i notablement al segle XXI en les societats basades en la cultura occidental, per la força que ha exercit el moviment de dones. L'ordenament jurídic espanyol mostra aquesta evolució correctora, però encara li queden reptes per afrontar.
La sentència del judici de la Manada envia un missatge molt perillós a la societat i, en concret, a les dones, ja que està indicant a les dones que han sofert una agressió sexual que, si no poden demostrar que es van defensar activament, el seu testimoniatge podrà ser posat en dubte durant els procediments judicials. A més, mostra els prejudicis i estereotips que encara persisteixen en la justícia sobre com s'han de comportar les dones víctimes de violació per a resultar creïbles .
Però aquesta sentència no és la única tal i com ho demostren "Los Premios Garrote" a diverses sentències judicials que s'han emés al món.
