Skip to Main Content

Acreditació i valoració de la recerca: Eines de valoració

Mètriques segons les dimensions

 

1.- Mètriques de citació: es recomana utilitzar el nombre de cites rebudes, recopilat de bases de dades bibliogràfiques amb la màxima cobertura possible i, preferiblement, no comercials. Per contextualitzar aquestes dades, mitigar biaixos i obtenir una representació més precisa de l'impacte real, és essencial emprar indicadors com la citació normalitzada per categoria i un recompte de citacions que exclogui les autocites.


2.- Mètriques d'ús i lectura: com descàrregues i visualitzacions en plataformes acadèmiques, serveixen per avaluar l'impacte d'una publicació. Tanmateix, per ser significatives, aquestes dades bàsiques han de ser justificades i contextualitzades, detallant la procedència geogràfica i institucional dels accessos i la seva rellevància.

 

3.- Mètriques d'influència o adopció social: les mencions externes a l'àmbit acadèmic i a les publicacions tradicionals proporcionen una visió de la influència i l'adopció de la recerca en contextos culturals, educatius, polítics o socioeconòmics. Per avaluar-les, es consideren mètriques com el nombre de mencions en mitjans de comunicació o informes de polítiques públiques, així com els beneficis derivats de la seva aplicació o ús

 

4.- Mètriques de visibilitat social: recopilen mencions i interaccions de publicacions científiques en plataformes en línia, especialment les acadèmiques. Aquestes mètriques ofereixen informació complementària sobre la capacitat d'interacció social de l'investigador i l'interès de les audiències acadèmiques i professionals específiques.

 

1.- Mètriques sobre l'impacte científic del medi: els indicadors bibliomètrics quantitatius avaluen l'impacte d'una revista o editorial dins de la comunitat científica. Aquestes mètriques mesuren la rellevància i la influència del mitjà en la seva disciplina i permeten comparar-ne el rendiment amb altres publicacions similars.


2.- Mètriques sobre qualitat en la gestió del medi: els indicadors de qualitat editorial informen sobre la gestió i els processos editorials d'un mitjà. Inclouen aspectes com les taxes d'acceptació, el tipus de revisió per parells i la internacionalització, i es verifiquen mitjançant certificacions acreditatives de bones pràctiques editorials.

 

1. - Dipòsit o publicació en dipòsits digitals d'accés obert: es valorarà la difusió d'aportacions en accés obert sense restriccions a través de repositoris. També es valorarà la publicació en revistes i plataformes d'accés obert diamant (sense taxes per a autors ni lectors), especialment en plataformes de qualitat reconeguda. Tot i això, la publicació en accés obert no eximeix el dipòsit de la publicació en un repositori.

 

2.- Compartició de dades, metodologies, programes d'ordinador i models d'aprenentatge automàtic: es valorarà la publicació oberta i transparent de dades de recerca, metodologies i programes en repositoris especialitzats que compleixin estàndards de metadades i conservació a llarg termini. Això facilita l'accessibilitat, la reutilització i l'escrutini científic. És important dipositar aquests elements en infraestructures o repositoris agregats i de confiança que garanteixin estàndards internacionals, especificant els repositoris i el seu identificador únic persistent. Es poden incloure mètriques d'ús i reutilització contextualitzades i detalls sobre el compliment dels principis FAIR. També es considera rellevant la reutilització efectiva per altres projectes i la data d'inclusió en els repositoris.

 

3.- Ciència oberta a la societat: es valoraran les aportacions de coneixement generades en col·laboració i amb la participació activa de la ciutadania (ciència ciutadana o participativa) i/o en diàleg amb altres agents socials (administracions, comunitats locals, organitzacions, etc.).

Eines per localitzar els indicis

Per a més informació sobre les mètriques per a cada dimensió consulteu: 

Per a més informació sobre currículum narratiu i bibliometria narrativa consulteu:

► EXEMPLE

 

Font: Torres-Salinas, D., & Arroyo-Machado, W. (2023, novembre 9). Bibliometría Narrativa: aplicaciones para la defensa de currículos y aportaciones científicas en el marco de CoARA. y ANECA-Sexenios. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.1008910

Font: López Amelia. Sexenios 2024: nuevos principios y criterios de evaluación (Alterbiblio)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons