"L’arc de maó s’ha emprat des de l’inici de la construcció. Tanmateix, l’arc amb impostes era una innovació més recent que, probablement tenia precedents etruscs o grecs.
L’arc amb impostes consistia, essencialment, en una estructura de pedra, i transformar-lo en una estructura de maó va representar un important desafiament."
"La fàbrica de maó s’ha mantingut com una constant en l’edificació al llarg dels segles, compartint el protagonisme amb la resta d’elements constructius, sense que, de moment, es veig desplaçada.
Les seves característiques simples unides a les seves excel·lents prestacions continuen mantenint l’interès dels professionals de la construcció.
Els sistemes d’arcs i voltes tenen un il·lustre antecedent que, malgrat no ser tan menys intuïtiu, té un fonament en la Física: es tracta de la mènsula."
"Ciment Portland: L’any 1824, un paleta anglès va aconseguir fabricar un ciment hidràulic barrejant la trituració i calcinació de pedres calcàries i argila.
La seva resistència, duresa i color era semblant a les pedres canteres de Portland, Anglaterra."
L’arquitectura descansa en tres principis:
L’essencial és invisible als ulls
(Antoine de Saint-Exupery)
Els edificis de formigó armat són, en essència, les estructures d’un esquelet. Ni tonteries, ni torres blindades.
(Mies van der Rohe)
He comprovat que la construcció que tinc davant dels meus ulls és real, que puc atansar-m’hi, que puc palpar-la, i que prendre qualsevol forma: un palau, una església, una fàbrica, una escola, (...) pot, en definitiva, ser-ho tot, i sempre tènue, sempre subtil, i sempre d’una resistència infinita.
(Enrique Martínez Ruiz de Azúa)
El ciment armat provocarà una revolució en el sentit que podrem veure obres tan agosarades com mai no hem arribat a imaginar.
El ciment armat està subjecte a una forma determinada? No, simplement, adquireix la forma del motllo on es deposita.
(Joaquín Bassegoda)
El formigó permet obtenir línies horitzontals i verticals que transmeten calma i equilibri, harmonitzant en la natura. (Tony Garnier)
...Confiant l’estètica de l’obra a la proporció dels seus elements, als efectes de la llum, ombra i coloració i, per damunt de tot, a la sinceritat constructiva de les seves estructures.
(Alberto Laffón y Soto)