Tenim notícia de les amistats que Vallverdú va fer durant el setè de Batxillerat a Barcelona amb Víctor Seix, Jordi Carbonell de Ballester i Josep Vila Badó, metge que va ajudar-lo molt amb el seu fill Eloi.
A la seva etapa universitària va conèixer Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú, Palau Fabre. De tots en recorda bones amistats i diumenges d’excursions. Un temps després d’acabar la universitat va treballar per Jordi Rubió i Balaguer com a ajudant d’investigació a l’arxiu de la Corona d’Aragó. Aquesta relació de mestre-deixeble va convertir-se també en una gran amistat.
Fou en aquesta mateixa època quan Vallverdú es reunia amb un grup d’amics amb qui compartia inquietuds socials i culturals: Víctor Seix, Octavi Carulla i Soler Lluís, Josep Pereña, Magí Gonzalez Olivella, Antoni Vilanova.
Al llarg de la seva vida també va fer moltes amistats amb persones relacionades amb el món de la literatura i la cultura. Un exemple n’és Manuel de Pedrolo, amb qui compartí una llarga relació que ha quedat documentada gràcies a la correspondència creuada.
Gràcies a la seva col·laboració a la publicació Labor va formar part d’una xarxa d’intel·lectuals. A l’exposició podem veure-hi una fotografia de l’any 1965 als voltants d’Agramunt en companyia d’alguns d’ells: Francesc Porta Vilalta, Ton Sirera, Leandre Cristòfol i Guillem Viladot (fotografia cedida per la Fundació Lo Pardal).
Amb Ton Sirera va compartir 14.000 quilòmetres per la geografia catalana. Sirera fotografiant i Vallverdú escrivint per acomplir l’encàrrec de l’editorial Tàber de realitzar Catalunya Visió, un col·lecció de llibres que havia de donar una visió de Catalunya i les seves comarques. Ells dos han estat protagonistes de moltes instantànies i l’exposició recull un muntatge divertit on apareix Ton Sirera vestit de torero i Vallverdú darrera fumant amb pipa.
Més endavant, ja instal·lat a Balaguer, forjà un grup d’amics amb qui compartien la inquietud per l’activisme català, com Jordi Pujol i Josep M. Monill.
L’autor ha tingut una vida llarga farcida d’amistats, i una de molt especial que va durar gairebé 40 anys va ser la que va compartir amb Josep M. Aloy, el seu biògraf.
Es van conèixer l’any 1982 quan Aloy, mestre a l’escola Solé Badia de Manresa, va convidar-lo a una classe perquè conegués els alumnes i el treball que havien fet sobre ell. A partir d’aquest primer contacte es va forjar una relació de coneixença que va acabar en sincera amistat, celebrada en trobades familiars a Manresa, a Puiggrós i a l’Espluga de Francolí. Fruit d’aquesta amistat i de l’interès sincer de Josep M. Aloy en la persona i l’obra de Vallverdú, Aloy va esdevenir el biògraf de l’autor lleidatà.
Exposats podem veure-hi varis ítems relacionats amb Josep M. Aloy: una fotografia d’ells dos, una poesia dedicada a Aloy, una conferència i un exemplar del llibre El venedor de peixos amb una dedicatòria manuscrita de Vallverdú a Aloy on es llegeix «Per a Josep Maria Aloy amb un «Tira, peixet!» ben amical».
L’àmbit de la terra permet múltiples aproximacions.
En primer lloc trobem Vallverdú i les seves geografies, els llocs on ha viscut: Lleida, Sant Martí de Maldà, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer, Puiggròs, les Borges Blanques, l’Espluga de Francolí i de nou a Balaguer, on resideix actualment. Cada geografia lligada a la seva vida i obra.
A l’exposició hi podem veure un article-entrevista titulat Josep Vallverdú: la centralitat d’un escriptor perifèric, que es queixa de l’hermetisme barceloní. En aquesta entrevista es posa sobre la taula l’èxit aconseguit des de l’extraradi.
En segon lloc, i més enllà del seu lloc de residència, l’autor ha estat conegut com “l’home de Lleida”. Ha estat referent quan s’ha parlat de Ponent des de qualsevol punt del país, i per aquest motiu se li va encarregar el llibre Lleida, problema i realitat, escrit conjuntament amb altres lleidatans de renom amb l’objectiu de fer un retrat de Lleida des de dins i exposar-lo davant el món.
Finalment la vinculació de Vallverdú amb la terra no pot explicar-se sense posar de relleu la seva faceta d’activista per la llengua i la cultura catalanes, exercida tant en la seva tasca docent com en la d'escriptor. L’inici de la seva carrera com a autor va ser al final dels anys 40, en plena censura i restricció de l’ús del català, motiu pel qual escrivia en castellà. Just estrenada la dècada dels 60, quan va començar a recuperar-se l’edició en català, Vallverdú comença a publicar en aquesta llengua i no l’abandona en cap moment de la seva llarga carrera.
Un reconeixement a aquesta llarga trajectòria de dedicació a la llengua va ser la rebuda del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2000. A l’exposició hi podem veure l’entrevista que la periodista lleidatana Anna Sáez va fer-li a Vallverdú en motiu d’aquest reconeixement, que ell va agrair amb un parlament acabat amb les següents paraules: "Estimat President, audiència tota: amb el més pregon agraïment, deixeu-me expressar el propòsit de continuar treballant des de la fidelitat a l’esperit i a la llengua d’aquest nostre poble".