Vallverdú íntim: El pas del temps i els dietaris

Josep Vallverdú va néixer el 9 de juliol de l’any 1923. Durant l’any 2023 s’ha celebrat el centenari del seu naixement, any en què l’autor ha seguit escrivint i publicant. 

Un dels llibres que han vist la llum durant aquest any ha estat el quart volum de la seva autobiografia, titulada Mosaic de tardor. Aquest volum recull comprèn poc més de 50 anys, des de 1970 fins a mitjans de 2022, de vivències personals, professionals i de projecció social. Hi apareixen fets de rellevant importància com el final d’un règim espanyol de 40 anys de durada; la transició, segons Vallverdú, tramposa; moltes guerres amb les seves conseqüències; el final de la URSS; les protestes estudiantils del 68; la mort de Martin Luther King;  l’accident de Txornòbil; l’atemptat contra les Torres Bessones; el procés català; la pandèmia; la guerra d’Ucraïna... 

Cent anys de vida que el propi autor conclou amb les següents paraules:

"Tantes persones estimades que el vent s’ha endut com fulles fràgils, repetidament colpit de l’ànima em certifiquen la tenuïtat de la vida i alhora la seva pervivència. Els amics d’infantesa tots desapareguts; haver presenciat, assimilat una guerra civil de bombes, orfes i vídues; una postguerra de fam, de fam; els només 18 anys que vaig poder gaudir de la mare; els 33 del pare; els 60 viscuts amb la Isabel; els 70 que té el meu fill Eloi; els 10 anys benaurats amb l’Antonieta; els quasi 100 dels meus ossos. Tot aquest teixit d’anys i d’amors i dolors pesa amb la suau gravetat d’un núvol si fas una enèrgica ratlla sobre les negrors i conserves frescos els colors dels records positius. Tingueu ben present que al capdavall de la jornada al vostre, al meu armari, només hi ha de quedar afectes i esperances. Com més forts siguin els afectes més prop estaran de fer-se realitat les esperances".

A l’exposició hi trobem diferents documents vinculats a diferents etapes de la seva vida. De la seva joventut, per exemple, destaquen un llibre de qualificacions escolars expedit l’any 1940 i el carnet de la Biblioteca Central de la Diputació Provincial de Barcelona de l’any 1942 amb els segells de renovació anual fins l’any 1949.

Un altre document curiós és un titular del diari La Mañana publicat el 12 de juliol de 1998, quan Vallverdú acabava de complir els 75 anys, que resa «Mi ilusión es ahora ver el cambio de siglo», una il·lusió de llarg complerta.

Josep Vallverdú és un dels escriptors catalans més prolífics. Ha cultivat una àmplia varietat de gèneres i, tot i ser conegut principalment per la seves novel·les infantils i juvenils, té també publicats llibres de narrativa per adults, assaigs, narracions de viatges, poemaris, llibres personals, etc.

Aquest apartat de llibres personals (memòries i dietaris) és el gènere que utilitza com a testimoniatge de la seva vida i trajectòria: records, opinions, anècdotes, crítiques, etc.

El primer llibre publicat en aquest gènere és Indíbil i la boira (Destino, 1983) i en aquests termes el descriu Josep M. Aloy, el biògraf de Vallverdú:

"A Indíbil i la boira, de títol tan ponentí, l’autor parteix del fet real de l’anunci d’una entrevista, per desplegar un rosari d’anècdotes, records, opinions i fins i tot confessions, nascudes d’una peripècia personal, els alts i baixos de la quals ell prova d’explicar i d’explicar-se; text tan aviat girat enfora com endins, amb gotes d’acidesa i humor, participa del llibre de memòries, de la crònica, de l’assaig, i és alhora testimoniatge viu d’un l’esforç cultural personal i col·lectiu, sobre un teló de fons dominat quasi totalment pel Ponent català. A través de tot això, l’autor deixa traspuar una inquietant perplexitat davant els fets i els homes que els desfermen". 

Vagó de tercera. Dietari 1988-1989 (Pagès, 1991), Garbinada i ponent. Els meus anys cinquanta (Proa, 1998), Quadern de les coves. Dietari 2008-2009 (Pagès, 2010) són alguns dels títols que omplen l’expositor dedicat als dietaris. 

Alguns d’ells estan acompanyats de publicacions de premsa. Aquest és el cas de Quasi nou llunes: dietari, IX-06 – VI-07 (IEI, 2007) que es complementa amb un article del diari Segre titulat «Vallverdú retrata la política actual en un dietario de corte independentista» i la targeta de la presentació del llibre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.