Skip to main content

L'Univers jueu a Lleida: L'expulsió

Lleida

Resultado de imagen de expulsió lleida jueus

Imatge: El Nacional.cat

 

L'expulsió a Lleida

 «Divendres, a XX de juliol, any MCCCLXXXXII a les dos ores aprés mig jorn, los juheus tots, hòmens e dones e infants, grans o xics, sens romandre’n negú, se embarquaren en quatre barques e alguns d’els se n’anaren per terra e ab dites barques per lo riu avall ab tots lurs béns mobles sens restar-ne negú. E aprés de la partida dels dits juheus de la ciutat, en diverses jornades, así de Aragó com de altres parts, a grans plores, ha passat gran nombre de juheus, los quals se n’anaren e buydaren la terra servant lo edicte que la magestat real féu publicar lo primer dia de maig de dit any bandegant aquells»

(Sanahuja, Lérida en sus luchas, p. 69; Pita, «Los últimos años de existencia», p. 453)

“LO BANDEIG QUE LA MAGESTAT DEL SENYOR REY DON FFERRANDO FEU DE LOS JUHEUS DE TOTES SES TERRES E REGNES”

“Lo primer dia de maig, any mil quatrecents noranta dos, la Magestat de nostre Senyor Rey don Fferrando, gloriosament regnant, aprés la conquista de Granada féu publicar en la ciutat de Leyda, a veu de pública crida e aquella matexa crida en dita jornada féu publicar per tot sos regnes, terres e senyorius, ab la qual manà que tots los juheus, hòmens e dones, grans e chics, buydassen tot sos regnes, terres e senyories per tot lo mes de juliol primer vinent, e que de aquí avant no fossen trobats en sos regnes, terres ni senyories, sots pena de la (venda) e (comissió) dels béns. Bernat Fàbrega, notari.

Un tastet de bibliografia exposada

La Rodella

 Resultado de imagen de la rodella jueus

L’abril de 1415 el govern municipal de Lleida ratifica que “quisquin juheu e juhia hagen e sien tenguts portar en los pits, alt en loch que palesament se mostre, una roda de drap groch o vermell de granària d’un pa de sal, e aquell senyal tinguen cossit en la roba pus sobirana que vestiran en lo dit loch, e no pas ab agulla...”

(Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)

Imatge: Històries Manresanes

Decret d’expulsió, 1492.

Resultado de imagen de decret d'expulsió jueus 1492

Manual d’acords, 20 d’abril de 1492

Reproducció

(original a l’Arxiu Municipal de Girona)

Lleida: 13 d'agost de 1391

Lleida: 13 d’agost de 1391

  

   D’acord amb el Libre d’apuntaments de la Paeria, en aquesta data es produeix del gran assalt a la Cuirassa, quan “fonch lo insult dels juheus e foren mort LXXVIII juheus e mesos tots en una ciga al Pla dels Frares Menors”. Les conseqüències dels aldarulls, a part dels morts, són demolidores: “Tot los altres juheus se bategaren e feren sglásia de la sinagoga, y metere-li nom Sancta Maria del Miracle, en la qual los conversos tenen vuy lo cementiri”.

   Al crit de “mort o conversió”, es pot ben dir que les comunitats jueves catalanes desapareixeran completament o, si més no, quedaran molt afectades.

 

(Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)

Adéu terra meva

Una realitat catalana

   (...) es fa inimaginable una història de Catalunya sense tenir en compte l’existència de la població jueva al llarg dels segles medievals, presència que es féu més rellevant encara en moments clau i tràgics de la història 192 Tamid,  8 (2012), p. 165-206 Recensions catalana com l’assalt d’Almansor del 985, o en altres de canvis importants, com les conquestes comtals, especialment les de Lleida i Tortosa, en què els jueus esdevingueren un element més en la construcció del país.

(Prim Bertrán. UB)

Escarni als jueus

Resultat d'imatges de escarni jueus edat mitjana

   “Establim que cap estudiant de medicina, poeta, gramàtic o d’arts, llevat dels nens que encara no han complert els 14 anys, no sigui gosat, durant les festes de Sant Nicolau i de Santa Caterina, de dansar o ballar per la ciutat, ni de fer bromes deshonestes, ni tampoc d’anar pel carrer disfressant de dona jueva o sarraïna, en gran escarni d’aquesta gent, com s’ha acostumat de fer fins ara, sinó que les despeses que en tot això s’esmercen inútilment i malsana revereteixin completament en honor dels susdits sants...”

(Llibre dels Estatus i Constitucions de l’Estudi General de Lleida

ACL, MS. A. 1300, f. 24v)

Enllaç Museu d'història dels jueus

Les persecucions als jueus: Lleida

LES PERSECUCIONS ALS JUEUS

   (...) del dia fatídic de Sant Llorenç, el 10 d’agost, del 1391. Van ser atacats, brutalment linxats, al crit: «Que els juheus es facen christians o que muyren.» Centenars de persones van ser assassinades, forçades a la conversió o exiliades. La conjuntura ho havia afavorit: les prèdiques incendiàries a favor de la conversió –a la sinagoga mateix– del pare dominic valencià Vicenç Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419), la fam, la guerra, la crisi, els deutes, el malestar general... Fins que van haver d’anar a l’exili, abans o després del decret d’expulsió ideat per l’inefable fra Tomás de Torquemada.

(Manuel Forcano. Hebraista)

El gran assalt

AMB NOMS I COGNOMS

    Hi van participar, majoritàriament, pagesos i menestrals de les parròquies de Santa Maria Magdalena i de Sant Llorenç, i també de gent de pobles dels voltants: “Paschal d’Alcolega, P. De Soses, P. De Rosellò, àlies Cansalada, Roig d’Alguaire, Roig de Palau de l’Horta, Rosselló de les Torres de Sanuy, Ramon de Puigvert i son germà, Solsona de Castelló, etc”. També hi ha uns quants estrangers, sobretot castellans com “Pascasi lo castellà qui solia estar ab la ramogera, Miquel qui és castellà, Johan de Medina, castellà qui està prop los Gramàtichs, Joan Tinyoso, castellà, etc”. A més, hi  trobem alguns estudiants de la Universitat com “Jacme del Mas, de Vich, studiant, Gil de Poyo, studiant, Johan Navarro, studiant” i fins alguns conversos.

(Dr. Joan Josep Busqueta Riu. Universitat de Lleida)

Lo insult dels juheus (el pogrom de 1391)

   “A XIII del mes d’agost, any MCCC noranta hu, ffonch fet, en la ciutat de Leyda, lo insult dels juheus, e mesos tots en una ciga (una sitja) al Pla dels Framenós (el pla on hi havia el convent dels fransciscans, a l’actual plaça de Ricard Viñes). Tot los altres juheus se bategaren e feren església de la Sinagoga; y meteren-li nom Sancta Maria del Miracle, en la qual los conversos tenen vuy lo sementiri”.

(Llibre de les Notes antigues per a memòria de la ciutat de Leyda.

Madrid, Biblioteca Nacional, Manuscrit 18496.

Transcripcions de Joan J. Busqueta)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons