La paraula caixer, kosher en anglès, designa el conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic que segueixen els jueus d’arreu.
Kosher en l’alimentació significa apte. Què és apte i què no ho es?
Per saber-ho ens hem de remetre al conjunt de normes emanades dels textos sagrats jues, amb aportacions de la llei oral i els afegits de les interpretacions rabíniques.
El seu origen emana de raons filosòfiques o rituals o, fins i tot, per qüestions pràctiques o d’higiene.
Per l’ortodòxia es considera que som el que mengem i que una bona alimentació ens facilita una bona connexió amb Déu.
Fotografia: WordPress.com
Abans del seu sacrifici, l'animal és examinat i es comprova que no presenti ferides ni símptomes evidents de malaltia. De la matança ritual s'encarrega el shojet (l'escorxador), un home versat en la tradició, que mata l'animal d'un sol tall al coll amb un ganivet ben esmolat... l'animal no ha de patir. Ja mort, se'l dessagna i se li extreuen els pulmons i el ronyó per analitzar-los; si en ells es troben indicis de malaltia el rebutgen.
Imatge: diadia.cat
Moros, jueus i cristians en terra catalana : memòria del nostre passat per 
Plat de Séder (1948, Israel, Pal-Bell, Maurice Ascalon)
Imatge: Wikipedia
Durant el Séder de Péssah, (sopar de Pasqua), es menjaven aliments rituals que es dipositaven en un ordre precís en plats especials com aquest exposat al Museu dels jueus de Girona.
rcc.com.py
Malgrat la imatge, no hi ha cap tabú alimentari hebreu que impedeixi menjar mitja vedella sinó que pels quadrúpedes l'únic criteri que impera és que siguin remugants i tinguin la peülla partida. No obstant això, després, durant el procés de l'examen del shojet, es podia concloure que per alguna problema (pleuresia, malformacions...), l'animal quedés descartat per al consum.
Les fruites i hortalisses són kosher per principi. El control de qualitat ha de vetllar per tal que no portin bacteris, això sí.
La llet necessita que el seu procés de producció hagi estat controlat per un rabí.
Els ous han de mostrar-se sense punts de sang, cosa que habilita un 60% dels ous rossos i fins el 90% en el cas dels blancs.
No és kosher cap animal que hagi mort per causes naturals o per malaltia o que hagi estat mort per un altre animal. Són kosher els mamífers remugants i amb la peülla partida, quedant exclosos els rosegadors, camell, el porc. Algunes comunitats només consideren kosher els quarts davanters de l’animal.
Les aus són kosher (excepte les depredadores i les carronyaires) i els peixos també, sempre i quan tinguin escates. En queda exclòs el marisc.
“Catalunya va ser un país de jueus”, assegura l’hebraista, Manuel Forcano, que afegeix que Catalunya és un dels països d’Europa on s’ha conservat més informació sobre els jueus medievals.
Posa com exemple prou significatiu, basat en una tradició popular pel folklorista Joan Amades que <<afirmava que els jueus van ser els inventors de l’escudella catalana, ja que era un menjar de força aliment, poc preu i fàcil de fer, i d’aquí que se l’anomena brou jueu>>. <<Això sí, si no portava porc>>.
(Diari de Girona)
Els llums de vuit llantions eren utilitzats durant la Hannukà, la Festa de les Llums, que té lloc al mes de quisleu (desembre). S'encenia un llantió cada nit, fins a complir tota la setmana que durava de celebració.
Imatge: Wix.com
El consum de carn a l’edat mitjana era molt més freqüent del que sovint ens imaginem i els conflictes que va originar entre la comunitat jueva i la cristiana van perdurar al llarg de tota la llarga edat mitjana.
Imatge: museutarrega.com
RECEPTA DE L’ADAFINA
L’origen de l’adafina és jueu i data del segle XV. Es preparava els divendres per poder menjar-ho el Sabbath, el dissabte, el seu dia sant de descans, en el qual no es podia treballar ni cuinar.
Ingredients:Pollastre, Ceba, Figues seques, Gingebre, Mel, Llet d'ametlla (Brou de pollastre i ametlla marcona), Mongeta blanca, Sal, Pebre, Oli d'oliva,
Autor: cuiner Josep Lladonosa i Giró
Imatge: lacuinadelsjueusmldc.blogspot.com
Ketubà (contracte matrimonial). Tinta sobre pergamí. 1377
Imatge: visitmuseum.gencat.cat
En formalitzar-se un compromís matrimonial, s'establia un contracte que regulava els drets de la núvia en qüestions com el dot i la vida familiar.
Aquesta quetubà correspon al matrimoni de David, fill de Messul·lam de Gallac, i Astruga, filla d’Abraham ben Jucef, de Castelló d’Empúries.
