Skip to main content

Samuel Gili Gaya: la pedagogia incontestable: Introducció exposició

Introducció

En paraules de la doctora en Filologia Hispànica i especialista en l'obra de l'autor, Neus Vila Rubio, Samuel Gili Gaya va ser, per damunt de tot, un mestre.

Així era com ell es definia, insistint que el que més li havia interessat en la vida professional havia estat la comunicació amb els seus alumnes, d’edats diverses: nens, adolescents i joves universitaris. Companys i col·legues subratllaven també la seva capacitat pedagògica incontestable.

Incontestable. Un mot que ressona amb la fortalesa sòlida d’una roca. Indiscutible. Ferm en les conviccions personals i col·lectives, Samuel Gili Gaya, va fer dels estudis, de la ciència filològica, el seu univers.

Amb aquesta exposició, SAMUEL GILI GAYA: LA PEDAGOGÍA INCONTESTABLE, la Unitat de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida, vol retre un homenatge a un dels seus fills il·lustres: Gramàtic, lingüista, lexicògraf, crític literari i, per damunt de tot, MESTRE.

Així mateix, l'exposició vol fer esment que enguany se celebra el 75è aniversari de la publicació a Mèxic de la primera edició del "Curso superior de Sintaxis española ".

Biografia del filòleg i gramàtic lleidatà

Neix un 16 de febrer a les sis de la tarda de l’any 1892 a la plaça Sant Joan de la ciutat de Lleida, aleshores plaça de la Constitució. Tercer fill de Salvador Gili, de Lleida i Magdalena Gaya, dels Omellons. Estudià al col·legi dels Germans Maristes, i cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic. L’any 1911 es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, i exercí com a tal durant uns anys. Tanmateix, la seva vocació humanística el portà estudiar Filosofia i Lletres, primer a la Universitat de Barcelona i després a la Universitat de Madrid, llicenciant-se el 1915.

Mentre cursa els estudis de doctorat, coneix a Ramón Menéndez Pidal, amb qui col·labora al Centro de Estudios Históricos, on l’any 1916 aconsegueix una beca d’investigació. La fonètica fou objecte d’estudi en els seus primers treballs, sota la direcció de Navarro Tomàs. El 31 de gener de 1923 es va doctorar amb la tesis Elementos fónicos que influyen en la entonación castellana.

Paral·lelament, a partir de 1919, també exercirà com a catedràtic d’institut en diversos centres, entre els quals el Instituto Escuela de Madrid, que cap al 1920 estava iniciant una nova experiència pedagògica. També va ser professor en diverses universitats americanes.

Obres a destacar

Curso superior de sintaxis española  

Tesoro lexicográfico

Elementos de fonètica general. 1492-1726

Vox. Diccionario general ilustrado de la lengua española 

S’interessà també per la llengua i la literatura catalana: la poesia de Josep Estadella i Arnó, Joan Maragall i Josep Carner; l’any 1932 publicà “Estudi fonètic del parlar de Lleida”, dins la Miscel·lània filològica dedicada a A. Alcover, entre altres.

Retalls biogràfics

La biografia de Samuel Gili Gaya ens descobreix una personalitat forta i serenya, coherent amb els seus ideals. Amb la seva esposa, Mercè Maluquer, va tenir 5 fills que li donaren néts i besnéts.

El nostre autor va viure el segle XX amb tot el que això significa: entre el 1892 i el 1976, dates del seu naixement i de la seva mort, els esdeveniments polítics, socials i culturals a Espanya foren diversos i convulsos i això va determinar, en certa mesura, el seu desenvolupament científic.

Els fonaments de la seva ideologia i de la seva labor es basteixen en la primera etapa del segle XX, en el si del Centro de Estudios Históricos, hereu de la Institución Libre de Enseñanza, les idees pedagògiques de la qual casaven perfectament amb l’ideari del nostre autor. Pedagogia i estudis filològics i lingüístics presideixen el seu camí vital i professional. Però el trencament social i cultural que es produí el 1939 l’afectà en tant que ciutadà, docent i investigador, ja que patí un exili interior de conseqüències nefastes. Finalment, van arribar els reconeixements a la seva obra que va poder dur a terme malgrat les dificultats que l’època que li va tocar de viure li va deparar.

(Fragments de l’obra de N. Vila Rubio, Samuel Gili Gaya. Amb veu d’or vell, Lleida, 2009)

El cartell

Membre de la Real Academia Española

                                                         Cadira lletra K                                               

Va prendre possessió el 21 de maig de 1961 amb el discurs: Imitación y creación en el habla infantil. En nom de la corporació li va respondre, Rafael Lapesa Melgar (filòleg i Membre de la Reial Acadèmia d’Història)

 L’any 1952 va entrar a formar part del Seminario de Lexicografía de la RAE amb l’objectiu de col·laborar en el Diccionario histórico de la lengua española.

Docència

La tasca docent de Samuel Gili Gaya es resumeix en unes frases de Carmen Castro, alumna i després col·lega seva, i filla de l’historiador Américo Castro, la qual deia que les armes docents del professor Gili Gaya eren tres: el llapis roig amb que marcava els textos dels alumnes, la claredat de la seva intel·ligència i la seva exposició, i el seu somriure de bon mestre.

Al llarg de la seva vida va ser professor d’adolescents i d’universitaris. Amb els primers, cal destacar la seva labor a l’Instituto-Escuela de Madrid, on durant gairebé 20 anys va poder compartir i desplegar una docència innovadora, on l’estudiant era el centre de l’aprenentatge. Els seus estudiants adults van ser prioritàriament estrangers, ja que van ser universitats americanes les que van requerir els seus serveis com a docent, tant abans com després de la guerra civil: la Universidad de Río Piedras  de Puerto Rico i el Middlebury College de Vermont (USA).

Com tants altres mestres i professors espanyols, a partir del 1939, Gili Gaya va formar part del conjunt de docents represaliats per la dictadura franquista, la qual cosa el va impedir d’accedir a la docència universitària. Tanmateix, ells sempre es va considerar per damunt de tot, un mestre i així li ho van reconèixer altres figures , com la poetessa Gabriela Mistral, la qual el considerava “el pedagogo nuevo, intuitivo y sensible, tan difícil de encontrar en nuestros días”.

Contacte

Biblioteca de Lletres's picture
Biblioteca de Lletres
Contacte:
Pl. de Víctor Siurana, 1
25003 Lleida
973702132

Website / Blog Page

Xarxes socials:Facebook Flickr Page

Samuel Gili i Gaya

Va ser membre d’honor de l’American Association of Teachers of Spanish and Portuguese, membre de la Real Academia Española des de 1961 i corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Academia de Letras y Artes de Puerto Rico.

Apunts

Un dels recursos que va utilitzar per impartir les seves classes els va trovar a la Biblioteca Literaria del Estudiante, fruit de l’esperit científic del Centro de Estudios Históricos. Allà s’hi aplegaven les obres més rellevants de la literatura española en edicions preparades per grans experts (ell també hi va participar) i accessibles als estudiants de batxillerat.

L'any 1928 se li proposa marxar a Alemanya per així poder ampliar els seus coneixements en Filologia romàntica. Demana una pensió a la JAE (Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas) però li és denegada.

Convidat l’any 1929 per la Universitat de Puerto Rico com a pensionat (R.O. 12/4/1929). En aquest país realitzà un estudi intitulat La educación secundaria en Puerto Rico.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons