Skip to Main Content

Dret: Com citar en l`àmbit jurídic

En l'àmbit jurídic no existeix un estil de citació propi ni una normativa específica que el reguli. Això comporta que, sovint, es facin servir diversos sistemes de citació, com l'estil APA 7a ed., Chicago o la norma UNE-ISO 690. Cada estil té les seves particularitats, i la seva elecció dependrà sovint de les recomanacions del tutor o del context acadèmic i professional del treball.

Tot i que existeixen diversos sistemes de citació utilitzats principalment en el món anglosaxó en l'àrea de les ciències socials (APA, Harvard, Chicago, etc.), en la ciència jurídica espanyola el mètode de citació més utilitzat és el sistema de cita-nota a peu de pàgina, també anomenat estil llatí o tradicional, que serà el que es trobi de manera habitual en manuals, monografies i articles doctrinals.

 

 El sistema de citació llatí o tradicional, a diferència d'altres mètodes de citació, no disposa d'una norma escrita oficial ni del suport d'una institució acadèmica o associació que el recolzi. El seu ús s'ha consolidat a través de la repetició d'algunes pautes en l'àmbit del Dret, cosa que ha portat a la seva acceptació com una regla no escrita. Això provoca que existeixin algunes variacions o matisos en la manera de citar entre diferents textos, tot i que, en general, es segueixen criteris comuns.

 

Els gestors de referències bibliogràfiques són eines que poden facilitar aquesta tasca, ja que permeten generar cites i referències seguint el format escollit de manera coherent i uniforme.

És molt important que consulteu SEMPRE amb el vostre tutor o tutora del TFG quin estil de citació heu d'utilitzar.

Criteris per a la citació de legislació i jurisprudència en treballs acadèmics

  • En la redacció de treballs acadèmics, especialment de les àrees de Ciències Jurídiques, cal citar textos legals (disposicions i compilacions de normativa legal i resolucions judicials).
  • No s'ha de confondre la cita bibliogràfica (monografies, articles de revistas, ponències, etc.) amb la cita de documents jurídics (lleis, reglaments, ordres ministerials, decrets, resolucions, etc.).
  • En els treballs acadèmics quan el tema requereixi un ampli ús de documents jurídics, és convenient especificar al final del treball i després de la Bibliografia, un Annex de Legislació i un Annex de Jurisprudència.
  • Els mètodes de cita de legislació i jurisprudència no tenen una única normalització específica. Les pautes aquí recollides es basen en la consulta de múltiples recomanacions i ús dels textos jurídics. Amb elles es pretén afavorir que hi hagi uniformitat en la manera de recollir les referències en les tasques acadèmiques i de recerca.
  • La primera vegada que se citi legislació i jurisprudència en un text s'haurien de donar les dades completes de la llei o sentència i a continuació entre parèntesis s'afegirà l'expressió "en endavant" amb la denominació abreujada de la norma.
  • En cas d'una sentència s'abreujarà el tipus de resolució i el tribunal. Serveix d'orientació el Diccionari d'abreviatures i sigles utilitzades en llibres jurídics espanyols.
  • És convenient afegir al principi dels treballs acadèmics un annex de les abreviatures que s'han usat.
  • Els gestors bibliogràfics (RefWorks, EndNote, Mendeley, Zotero) poden gestionar la Bibliografia, en canvi no gestionen de manera adequada la Legislació o la Jurisprudència.
  • L'ordenació de les disposicions i resolucions a l'Annex és aconsellable es realitzi per rang i, dins la mateixa naturalesa, se segueix l'ordre cronològic.

Com citar en l'àmbit jurídic: estils de citació

L'estil APA (American Psychologycal Association) és un estàndard per a l'elaboració de treballs acadèmics. Va ser desenvolupat al 1929 per psicòlegs, antropòlegs i altres científics de les ciències  socials per tal de normalitzar la seva escriptura acadèmica i facilitar-ne la lectura.

 

 El sistema de citació llatí o tradicional,

Actualment s'ha convertit en un referent  per a estudiants i investigadors de la educació, el treball social, la infermeria i altres ciències socials, i s'ha traduït a molts idiomes.

La darrera actualització de les Normes APA correspon a la setena edició en anglès del Publication Manual of the American Psychological Association publicada al 2020.

 

El Manual de l'APA indica que en aquest estil no es fan servir notes al peu amb la finalitat de citarL'Estil APA utilitza cites al text, no notes al peu o al final, per dirigir el lector a una font de la llista de referències. Això difereix d'altres estils de documentació font que utilitzen una combinació de notes al peu o al final i una bibliografia per a aquest propòsit. Tot i així, cal que sapigueu que es pot adaptar, i per tant, citar en nota amb estil APA 7a edició. Tal com veureu en la Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica  

 Com citar en estil APA 7a. ed.: consulta la nostra biblioguia aquí

 

Més informació a:

L'estil Chicago, en l'àmbit del dret, se centra principalment en el sistema de notes a peu de pàgina i bibliografia, que és molt utilitzat en les ciències humanes i socials. Aquest sistema combina cites numerades dins del text, que remeten a notes detallades a peu de pàgina, amb una bibliografia completa al final del document.

Com citar en estil Chicago: consulta la nostra biblioguia aquí

 

  • Elements clau:

El estil bibliogràfic Chicago ofereix una sèrie d'indicacions per referenciar tot tipus de documents de dues maneres diferents:

1. Autor-data

S'inclou en el text, entre parèntesis, l'autor i la data de la font utilitzada. S'acompanya de la llista de referències bibliogràfiques al final del capítol.

2. Notes a peu de pàgina

S'inclou un subíndex al paràgraf i s'inclou la informació de la font utilitzada en una nota a peu de pàgina. També s'acompanya de la llista de referències bibliogràfiques al final.

Aplicació al dret:

  • És adequat per citar doctrines jurídiques, legislació, jurisprudència i fonts històriques.
  • Ofereix flexibilitat per incloure aclariments o informació addicional a les notes, cosa útil en l'àmbit jurídic.

Aquest estil destaca per la seva claredat i detall, facilitant la verificació de les fonts en treballs acadèmics i jurídics.

  

Aquest estil destaca per la seva claredat i detall, facilitant la verificació de les fonts en treballs acadèmics i jurídics.

 

L'estil UNE-ISO 690 és una norma internacional que estableix criteris per a la citació de fonts d'informació de manera clara i coherent, molt utilitzat en treballs acadèmics i científics. En l'àmbit jurídic, aquest estil pot adaptar-se a les necessitats específiques del dret gràcies a la seva flexibilitat.

Com citar en estil UNE-690 : consulta la nostra biblioguia aquí

Elements clau:

  1. Dos sistemes principals:

    • Sistema de cites numerades: Cada referència és identificada amb un número dins del text (entre claudàtors o superíndex) que remet a una llista numerada de referències al final del document.
    • Sistema autor-data: La cita dins del text inclou el cognom de l'autor i l'any de publicació (p. ex., Martínez, 2020), amb una bibliografia completa al final.
  2. Referències completes:

    • Inclouen tota la informació necessària (autor, títol, edició, editorial, any, etc.) de manera estandarditzada.
    • Permet citar diferents tipus de fonts, com legislació, jurisprudència i articles doctrinals.

                               

Aplicació al dret:

  • El sistema de cites numerades, anomenat "Nota contínua" en aquesta norma, és especialment útil per al dret, ja que s'assembla al sistema tradicional de notes a peu de pàgina.
  • És coherent i fàcil d'adaptar a diferents tipus de documents legals i acadèmics.

L'estil UNE-ISO 690 és pràctic i versàtil, garantint uniformitat en la presentació de cites i referències en treballs acadèmics jurídics i és el que s'adapta millor al sistema tradicional de citació en Dret (sistema cita-nota peu de pàgina)

                                                   

 

Més informació a:

  • Norma UNE-ISO 690:2024 (La podeu consultar de manera gratuïta des la base de dades AENOR del nostre catàleg)
  • Norma UNE-ISO 690, Universidad Carlos III de Madrid                                                                                                              

Exemples de referències de documentació jurídica

VERSIÓ IMPRESA

Estat o comunitat autònoma. Rang número oficial, data promulgació, nom de la norma. (Diari o butlletí oficial abreviat, número, data, pàg. inicial-final).

Espanya. Ley Orgánica 10/1995, de 23 de novembre, del Código Penal. (BOE, núm. 281, 24-11-1995, pàg. 33987-34058).

Catalunya. Llei 11/1989, de juliol, de creació de l’Institut Català de la Dona (DOGC, núm. 1167, 12-7-1989, pàg. 2967-2968).

  • Per a les cites al text no existeixen unes pautes normalitzades, però el més habitual és posar entre parèntesi l'abreviatura de la norma i la data.

            Ex. (art. 22 CE) 

VERSIÓ EN LÍNIA

Estat o comunitat autònoma. Rang número oficial, data promulgació, nom de la norma. (Diari o butlletí oficial abreviat [en línia], data, número, pàg. inicial-final). <adreça electrònica>.[Consulta: data de consulta].

Espanya. Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de suelo. (BOE [en línia], núm. 154, 26-6-2008, pàg. 28482-28504). <http://www.boe.es/boe/dias/2008/06/26/pdfs/A28482-28504.pdf>.[Consulta : 25 febrer 2011].

Catalunya. Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres. (DOGC [en línia], núm. 5452, 27-8-2009, pàg. 64794-64817). <http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5452/09210014.pdf>.[Consulta: 28 febrer 2011].

adaptat de Citar documents legals, de la Biblioteca de la UdG

VERSIO IMPRESA

Tipus de norma Número oficial de la norma Institució comunitària, data de promulgació, títol de la norma. (Diari oficial i sèrie, número, data, pàg. inicial-final).

Directiva 74/647/CEE del Consejo, de 9 de diciembre de 1974, relativa a la lucha contra las orugas del clavel. (DOCEL L, núm. 352, 28-12-1974, pàg. 41-42).

VERSIÓ EN LÍNIA

Tipus de norma Número oficial de la norma Institució comunitària, data de promulgació, títol de la norma. (Diari oficial i sèrie [en línia], número, data, pàg. inicial-final). <adreça electrònica>.[Consulta: data de consulta]

Regalmento (UE) nº 336/2010 de la Comisión, de 21 de abril de 2010, relativo a la clasificación de determinadas mercancías en la nomenclatura combinada. (DOUE L, núm. 102, 23-4-2010, pàg. 25-26). <http://eur-lex.europa.eu/JOHtml.do?uri=OJ:L:2010:SOM:ES:HTML>.[Consulta: 1 març 2011].

adaptat de Citar documents legals, de la Biblioteca de la UdG

Tipus de resolució Tribunal Número/Any, data.

Sentència del Tribunal Constitucional 116/1986, de 8 d'octubre de 1986.

  • Per a les cites al text no existeixen unes pautes normalitzades, però el més habitual és posar entre parèntesi l'abreviatura de la norma i la data.

            Ex. (STS 116/1986 de 8 d'octubre) 

adaptat de Citar documents legals, de la Biblioteca de la UdG

Sentència Tribunal (Sala), data, número d'assumpte, nom del cas.

Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Sala 3a), de 25 de febrer de 1987, assumpte 168/86, Procurador General contra Yvette Rousseau.

  • Per a les cites al text no existeixen unes pautes normalitzades, però el més habitual és posar entre parèntesi l'abreviatura de la norma i la data.

            Ex. (STJCE de 25 de febrer de 1987) 

adaptat de Citar documents legals, de la Biblioteca de la UdG

Cognoms (majúscules), nom (abreujat), títol de l'obra (en cursiva), localitat, edició, editorial, any, pàgines.

ALONSO GARCÍA, M., Curso del Derecho del Trabajo, Barcelona, 10ª ed., Ariel, 1999, pp. 19-35.

adaptat de les Normas de publicación en REDI, 2017

Cognoms (majúscules), nom (abreujat), títol de l'article (entre cometes), revsita (en cursiva), volumen (Vol.), any, número (núm.), pàgines (tot va separat per comes)

WEILER, J., “EU Competition Law”, EJIL, Vol. 19, 2008, núm. 2, pp. 4-30.

PASTOR RIDRUEJO, J.A., “Principios generales”, REDI, 2010, núm. 1, pp. 23-60. 

adaptat de les Normas de publicación en REDI, 2017

Cognoms (majúscules), nom (abreujat) amb majúscules, títol del capítol (entre cometes), en cognoms (majúscules), nom (abreujat) dels coordinadors/directors, tíol de l'obra (en cursiva), tom, localitat, edició, editorial, any, pàgines (tot va separat entre comes)

TOMUSCHAT, Ch., “In the Twilight Zones of the State”, en BUFFARD, I., CRAWFORD, J., PELLET, A., y WITTICH, S. (eds.), International Law between Universalism and Fragmentation. Festschrift in Honour of Gerhard Hafner, Leiden/Boston, Martinus Nijhoff, 2008, pp. 479-501. 

 

adaptat de les Normas de publicación en REDI, 2017

Estil Chicago 17a ed.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons