Josep M. Aloy (Manresa, 21 d'agost de 1948 - 14 de febrer de 2020) és el protagonista d'aquesta exposició.
Persona multifacètica va dedicar-se laboralment primer a la docència i després al món de la justícia com a tècnic de justícia juvenil.
A banda d'aquestes ocupacions principals va dedicar gran part de la seva vida a la crítica i divulgació de la literatura infantil i juvenil i a l'estudi de la figura i obra de l'autor lleidatà Josep Vallverdú.
També és autor de tres contes, dos biografies sobre Vallverdú i dos llibres sobre promoció i prescripció de la literatura infantil i juvenil.
Aquest 2023 s'ha signat el conveni de la donació del Fons Aloy per part de la seva família l'agost del 2022. En aquests expositors podeu gaudir d'una mostra dels llibres i documentació rebuda.
Josep M. Aloy (1948-2020) va estudiar a La Salle Manresa, al Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Filologia Catalana. A l'acabar la carrera va exercir la docència durant quinze anys a l'escola Badía-Solé de Manresa.
Posteriorment va treballar com a tècnic de justícia juvenil a la Generalitat de Catalunya, feina que va exercir durant més de trenta anys. Fruit de la feina en l'àmbit de la justícia juvenil va escriure la novel·la inèdita Queni, per la qual rebé el premi Serra i Moret l'any 1991.
En el terreny de la literatura infantil i juvenil, va ser crític, expert i autor. Josep M. Aloy va especialitzar-se en la vida i l'obra de Josep Vallverdú i també va ser curador d'un total de 4 llibres, 3 de Joana Raspall i un de Josep Vallverdú.
Des del 1982 va ser col·laborador habitual al diari Regió7 i a la revista El Pou de la Gallina, va exercir de crític de nombroses publicacions especialitzades i a partir del 1993 va convertir-se en assessor de l'editorial La Galera.
A partir de l'any 2012 va escriure el blog Mascaró de proa sobre literatura infantil i juvenil pel qual obtingué, l'any 2013, el Premi Aurora Díaz-Plaja, atorgat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Josep M. Aloy va morir el 14 de febrer de 2020 a l'edat de setanta-un anys.
