Bibliografia
Una de les facetes menys conegudes d’Oriol de Bolòs és la de lingüista, no només pel seu amor per la llengua catalana sinó pel gran coneixement que en tenia.
Va col·laborar en el Diccionario de Botánica (1953) del Dr. Pius Font i Quer. Posteriorment, la seva aportació va ser molt important en obres extenses com la Gran Enciclopèdia Catalana i en el nou Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC (1995). És indiscutible la seva aportació a la fixació del lèxic científic català.
El preocupava molt la degradació que sofreix el nostre idioma en tots els nivells d’ús. És per aquest motiu que, amb Enric Hernández i Roig, Lluís Marquet, Oriol Riba i Josep Vigo, que compartien amb ell la mateixa preocupació, va escriure Parlar bé el català no és gens difícil, (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 i 2007).
Va ser president de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1989 i 1992 i va ser reconegut amb la Medalla Narcís Monturiol (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).
