Sortida botànica als Monegros
Sortida commemorativa. Visita a les salades de la Laguna de la Playa i Guallar (Bujaraloz i Sástago -Província de Saragossa)
27 d'abril de 2024
Enguany es celebra el Centenari del naixement de l’eminent botànic català, Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007), referent de la botànica catalana de la segona meitat del segle XX. La Universitat de Lleida a través del servei de Biblioteca i Documentació (Biblioteca del CAFIV) i el departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola, amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Història Natural, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i l’Arborètum-Jardí Botànic de Lleida, han organitzat un seguit d’actes commemoratius.
A l’exposició biogràfica instal·lada a la seu de la Biblioteca del CAFIV, els dies 18 de març a 10 d’abril, que va comptar amb una àmplia mostra bibliografia, fotografies i objectes personals de l’homenatjat, li segueix ara aquesta sortida a camp.
Cercar un lloc per realitzar una sortida de camp per commemorar les passes d’Oriol de Bolòs, no ha estat una tasca fàcil pels qui volen organitzar aquest homenatge. Certament, al llarg de la seva vida acadèmica recorregué una gran part dels Països Catalans i altres territoris, però entre tots els llocs que ell va visitar hem cregut que els Monegros havia de ser el lloc escollit.
En la literatura que Oriol de Bolòs ens ha llegat, especialment de la seva primera època i també quan en alguna ocasió ens acompanyà per les terres de Lleida quan jo feia la meva tesi doctoral, reiteradament feia referència a les terres semiàrides de la depressió central de l’Ebre i a les terres de Ponent. I molts cops també relatava el mestratge rebut de Josias Braun-Blanquet. No és d’estranyar, perquè va ser a Monegros on va posar en pràctica el mètode fitocenològic de Braun-Blanquet al costat de la persona que el va definir.
Justificat el lloc de la visita de camp ara cal afegir que no és una sortida adreçada a experts. És una sortida adreçada a tothom. De descoberta del medi, d’hàbitats i de flora àmpliament desconeguda per una part molt important de la població. Són terres situades al bell mig de la depressió de l’Ebre que encara ens evoquen al passat, i ens posen en evidència la lluita que les plantes han d’emprendre per a la seva supervivència.
Els colors ocres d’aquestes tres nues, la vegetació esparsa que s’hi fa en mig d’eflorescències salines i afloraments de guix, i la vista que s’estén al llarg de quilòmetres a l’horitzó no tenen res a envejar a la bellesa que també transmeten els prats i els boscos frondosos de la muntanya mitjana plujosa.
Josep Antoni Conesa Mor