Ramon Xammar i Vidal (Barcelona, 1930- Barcelona, 2012)
Jesuïta i Agrònom
Nasqué el 7 de març de 1930 a Barcelona. Fill de Casimir Xammar, nascut a Lleida, i de Maria Vidal, nascuda a Barcelona.
Va seguir els passos del seu germà Francesc Xammar i deprés d'estudiar batxillerat al Col·legi de Casp (Barcelona) va ingressar a la Companyia de Jesús a Veruela (Saragossa), on estudià Humanitats.
Més endavant es traslladà a Barcelona per estudiar Filosofia i Teologia a la Facultat de S. Francesc de Borgia de Sant Cugat (Barcelona) i també Agronomia a Toulouse (França), a la Escola Agrícola de Barcelona i Economia a ESADE (Barcelona).
Cap als anys 50, la vídua de Manuel Raventós Domènech havia cedit uns terrenys de Raimat a la comunitat jesuïta de Catalunya i hi havia col·locat la primera pedra del que seria més tard el Col·legi Claver i el Celler de Raimat. Ramon Xammar, en acabar els estudis, cap als anys 70, es traslladà a la província i participà en la nova etapa del noviciat de Lleida. Foren els inicis de la seva tasca tècnica en la que aconseguiren transformar un terreny erm de Raimat en una finca perfectament desenvolupada i pionera.
A l’empara d’Intermón, que a la dècada dels 70 adopta un caràcter totalment laic i independent, treballà activament per generar transformacions socials als països necessitats. Viatjà a Sud Americà, cooperà sobretot a Bolívia (La Paz, Cochabamba, Charagua, Camiri), on col·laborava amb el CEAM (Centro de Estudios Amazónicos) i el CIPCA (Centro de de Investigación y Promoción Campesina), que els va ensenyar introduir els centres de logística i els hivernacles perquè els camperols poguessin superar l’ economia de subsistència.
A més del treball amb els camperols, va impartir classes a la Facultat Agropecuària de la Universitat Nacional, a l’ Escola Agrícola de S. Benito i a les escoles agropecuàries de Fe y Alegria de Mons, Marisevich (Concepción) i,Ko´e Pyhau a Kamba Rembé (S. Pedro) en el departament de Caaguazú, a Paraguai.
Va continuar en contacte amb els diferents projectes i amb les persones que havia anat coneixent. Va ser un home molt estimat professionalment però també per la seva humanitat.
L’any 2012 en Ramon Xammar i Vidal morí a la ciutat de Barcelona.
