Tot i que els taps de suro sempre es relacionen amb ampolles de cava i vins, també se’n fan de mides més grans per poder tapar pots i garrafes de continguts líquids diversos .
Els taps destinats al sector vitivinícola s’obtenen de pannes de suro matxot o femella i cal que tinguin si més no 26 mm d’ample, ja que les pannes es tallen a llesques en prismes rectangulars de mida adequada al tap. Després es foraden amb una barrina i ja tenim els taps. Posteriorment se seleccionen, renten, desinfecten i s’embalen.
Encara que hi ha diversos models, el tap estàndard utilitzat pel vi és cilíndric de 24 mm de diàmetre, el qual es col·loca comprimit en colls d'ampolla de 18 mm. El tap permet airejar el vi, però un cop l'ampolla reposa en posició horitzontal, el vi humiteja el tap i no permet que l'oxigen entri.
En begudes alcohòliques (vi i cava) i carbòniques s’usen habitualment set tipus de taps de suro:
La longitud del tap de suro a les ampolles de vi depèn de la joventut o maduresa dels vins (vegeu la taula adjunta).
Per embotellar els vins joves s'utilitzen taps de suro curts, de menys de 40 mm de longitud. Pel que fa als vins més vells cal utilitzar taps de major longitud, fins a 55 mm.
En caves i vins escumosos el tap ha de suportar altes pressions (6 bar) i el diàmetre sol ser més gran, però també és cilíndric tot i que quan s’extrau el tap adopta forma de “bolet” per la pressió que ha hagut de suportar. A l’ampolla pot tenir una vida de 25 anys.
.. el suro ja s’utilitzava fa 5.000 anys
En l’antic Egipte i Pèrsia (3.000 anys aC) el suro ja s’utilitzava per als ormeigs de pesca. Els grecs i llatins l’empraven per elaborar ruscos. L’aprofitament industrial del suro sorgeix al darrer quart del segle XVIII amb la utilització generalitzada dels taps.
.. la major part de les suredes es troben a la península Ibèrica
Al món hi ha actualment uns 2,5 milions d’hectàrees de suredes. Un 27% es troben a Espanya, essent de les de major extensió a Andalusia, Extremadura i Catalunya, amb 350.000, 250.000 i 75.000 hectàrees, respectivament; D’aquest total d’efectius mundials, un 70% es destina a la fabricació de taps de vi (amb una producció anual de 375.000 tones) enfront d’un 15% que es fa servir en el sector de la construcció, un 7% en la indústria automobilística i el 8% restant, per a altres usos.
... Els taps sintètics competeixen ambels taps de suro
Els taps sintètics apareixen als anys noranta del segle passat. Ho fan com una alternativa al tap de suro, tot i que al començament la seva introducció en el mercat vinícola va ser complicat. Es van desenvolupar als EUA i a Austràlia a fi de donar solució a la manca de suro propi.
Un tap sintètic és un cilindre de material de plàstic o silicona caracteritzat per una estructura cel·lular interna de cel·la tancada que imita l'estructura del suro natural. Té l’avantatge que en ser un material inorgànic no facilita el desenvolupament de microorganismes i manté inalterat l'aspecte extern i habitual d’ampolla de vi, i potser la més important, és que amb la seva utilització s’elimina la possibilitat que es generi TCA (Tricloroanisol), que pot causar una contaminació del vi o cava i provocar un mal sabor i olor en el producte.
El desavantatge és que el tap sintètic al cap d’uns tres anys pot perdre volum i provocar un deteriorament del líquid, per tant, s’usa només per a vins joves i no està pensat per a criances.
