LES PLANTES: Artesania, Tradició i Herència Cultural
Què és l'etnobotànica?
Aquest saber, tradicionalment transmès de manera oral, va ser essencial per a la subsistència de moltes societats. No obstant això, al llarg del segle XX, la transmissió d’aquest coneixement va començar a disminuir dràsticament, principalment a causa de la introducció de productes sintètics i la industrialització, que van desplaçar els materials vegetals i els oficis artesans que en depenien.
L'exposició presenta un seguit d’espais d’informació basats en un primer nivell, en les primeres matèries vegetals, i un segon nivell en els usos, ben manifests per la gran diversitat d’objectes que s’han elaborat i que aquí, només és una petita mostra. Els espais considerats són els següents: Suro, Fibres vegetals tèxtils, Fibres vegetals no tèxtils (cistelleres, cordilleres, escombraires, d’estores), Fustes, Resines i gomes, Plantes tintòries, Plantes adoberes, Remeieres, Art floral i decoració i Miscel·lània d’usos. Tot i que la majoria de les mostres procedeixen principalment de terres ibèriques, també s'hi inclouen exemples d’altres regions d’Europa, el nord d’Àfrica, Amèrica i Àsia.
La transmissió oral dels coneixements i habilitats
Aquest saber, tradicionalment transmès de manera oral, va ser essencial per a la subsistència de moltes societats. No obstant això, al llarg del segle XX, la transmissió d’aquest coneixement va començar a disminuir dràsticament, principalment a causa de la introducció de productes sintètics i la industrialització, que van desplaçar els materials vegetals i els oficis artesans que en depenien.
La primera matèria vegetal perd importància. L’Etnobotànica revifa
Aquesta pèrdua de coneixement va ser el detonant que va impulsar, des dels anys 80, una nova onada d'interès per l'etnobotànica, tant en l'àmbit acadèmic com popular. La recerca es va centrar en recopilar informació de les persones que encara conservaven aquest saber, especialment artesans, els quals han proporcionat dades valuoses sobre els usos tradicionals de les plantes. Alhora, l'etnobotànica va evolucionar cap a una ciència interdisciplinària, combinant el coneixement botànic amb la investigació antropològica, lingüística i d'altres disciplines. Recentment, s'ha consolidat com una ciència ciutadana, en la qual la participació del públic és crucial per a la recerca i la difusió del coneixement.
L'exposició presenta un seguit d’espais d’informació basats en un primer nivell, en les primeres matèries vegetals, i un segon nivell en els usos, ben manifests per la gran diversitat d’objectes que s’han elaborat i que aquí, només és una petita mostra.
Els espais considerats són els següents:
Suro, Fibres vegetals tèxtils, Fibres vegetals no tèxtils (cistelleres, cordilleres, escombriaries, d’estores), Fustes, Resines i gomes, Plantes tintòries, Plantes adoberes, Remeieres, Art floral i decoració i Miscel·lània d’usos.
Tot i que la majoria de les mostres procedeixen principalment de terres ibèriques, també s'hi inclouen exemples d’altres regions d’Europa, el nord d’Àfrica, Amèrica i Àsia.
A més de posar èmfasi en els materials, l’exposició també ret homenatge als antics oficis artesans que treballaven amb aquests recursos naturals. En efecte, els artesans i els menestrals han estat els veritables protagonistes d'aquesta relació entre les plantes i els objectes.
Eren les persones que coneixien les característiques de les plantes i sabien com elaborar els objectes necessaris per a la vida quotidiana. Practicaven oficis que avui dia estan gairebé desapareguts a causa del desenvolupament tecnològic, la industrialització i la globalització.
Les Famílies d’Oficis Artesans i ocupacions que fem visibles en aquesta exposició són els següents:
Pell i cuir: Oficis artesans relacionats amb la creació a partir de primeres matèries de pell o cuir. Ocupacions que preparen el cuir, com el Adober o Blanquer i aquelles que elaboren objectes utilitaris i/o decoratius, com Boter/a i Marroquiner/a.
Elements naturals: Oficis artesans relacionats amb la creació a partir de matèries primeres o matèries manipulades. Considerem les ocupacions que es relacionen amb la manipulació i elaboració d’elements obtinguts de la natura: Art floral, Bosquerol, Cisteller/a, Corder/a, Esparter, Espardenyer/a, Estorer/a, Escombriaire, Herbolari/ària, Perfumista, Resiner, Sabonaire i Surer/a.
Fusta: Oficis artesans relacionats amb la creació a partir de matèries primeres procedents d’arbres i arbusts. Considerem ocupacions vinculades amb l’elaboració d’objectes i mobles: Cadiraire, Constructor/a d’objectes de fusta (en sentit ampli), Pipaire, Forcaire, Culleraire i Torner-a.
Paper: Ofici artesà relacionat amb l’elaboració a partir de primeres matèries vegetals com la cel·lulosa. Hem considerat una única ocupació, el Paperaire.
Tèxtil: Oficis artesans relacionats amb la fabricació a partir de matèries primeres el fil i el teixit o matèries manipulades. Incloíem ocupacions que treballen amb el fil mitjançant diverses tècniques i materials: Catifer/a, Filador/a, Matalasser/a, Puntaire i Tintorer.
Artesà/ana interdisciplinari/ària: Ofici artesà relacionat amb diverses tècniques de creació de peces artesanes que pertanyen a diferents oficis. Hem considerat l’Aparadorista que decora els aparadors amb elements naturals i el Calafater, que ha emprat les resines i les fibres vegetals.
Amb l'objectiu de preservar aquests sabers tradicionals, l’Arborètum-Jardí Botànic de Lleida va iniciar el 2017 una col·lecció d'objectes etnobotànics. Aquesta iniciativa va sorgir arran de la preocupació per la possible pèrdua dels usos tradicionals de les plantes. La col·lecció, que inclou objectes antics i actuals, exemplifica com les plantes formen part de l'etnografia.
Aquesta col·lecció s’amplia de manera destacada arran l’organització d’aquesta exposició, la qual s'emmarca en el ‘Dia Internacional dels Jardins Botànics 2024’. No és l'únic jardí botànic que ha emprès aquesta tasca motivat, essencialment, per la manca de sensibilització de les administracions locals a recuperar la cultura botànica en les tradicions populars. Així que són els Jardins Botànics els que poc a poc van afegint entre els seus objectius l’etnobotànica. La sensibilització envers l’ús de les plantes ens apropa als nostres avantpassats i fomenta una actitud de respecte cap a la natura, similar a la que mantenien les societats preindustrials, que utilitzaven els recursos naturals de manera sostenible, tot i que el concepte de sostenibilitat no s’havia formalitzat encara.
Comissari de l'exposició, textos i dibuixos:
Josep Antoni Conesa i Mor
