Un passeig arquitectònic pel Campus de Cappont

En l'extrem sud del Campus de Cappont  i tancant l'illa del campus pel lateral oest del patí interior del campus, se situa el Centre de Recerca en Energia Aplicada (CREA), ocupant una superfície total de 3112 m2. Els arquitectes responsables del projecte són Josep Benedito Rovira i Maite de Pablo Saénz. Les obres de la construcció de l'edifici es van iniciar el març  de 2002 i van finalitzar l'abril de 2004 ,i, les obres d'ampliació, es van iniciar el febrer de 2010 i van finalitzar el juny de 2011.

L'espai promogut per la Universitat de Lleida i finançat per la Comunitat Europea, té una configuració particular, però està força integrat en el conjunt del campus.

L'edifici s'estructura en tres blocs ben diferenciats:

Un bloc que acull l'àrea de tallers i sales de muntatges. Se situa paral·lel al carrer per afavorir els accessos rodats i té una volumetria més contundent, ja que respon a una doble alçada i a una necessitat de privacitat (ocupa un cos independent de la resta de l'edifici). Aquest bloc segueix la corba del carrer.

Un segon bloc, on se situa l'àrea de laboratoris i assaigs situats en planta baixa amb façana a l'interior del campus, i ben comunicats amb l'àrea de despatxos d'investigadors responsables que se situen davant, a l'altre costat del passadís.

I un tercer bloc dedicat als despatxos/seminaris, disposats davant dels laboratoris i que, donada la seva dimensió i característiques d'ús, s'estructuren en dues plantes per aconseguir la mateixa orientació i tipologia, a més d'un nucli d'administració situat en planta baixa, al costat del vestíbul d'accés.

Igualment hi podem trobar un espai obert central, enjardinat, que separa el nucli de tallers (més sorollosos) amb la resta de l'edifici.

Es tracta d'un edifici lineal, amb poca alçada que a través de la torre d'instal·lacions, recupera l'alçada genèrica de la resta d'edificis del campus. La façana que dóna al carrer és de formigó, buscant, per una banda, l'aïllament visual i per altra, evitar la transmissió de soroll. En aquesta façana hi ha dos grans pòrtics que marquen els molls de càrrega i que són la interrelació entre els tallers i el carrer.

En canvi, a l'interior, la façana és de xapa metàl·lica, recuperant  el mateix material que usen part dels edificis dels campus. Les grans caixes, també en xapa, sobre la coberta, recullen instal·lacions especials i serveixen per proporcionar llum natural als laboratoris.

Igualment resulta interessant destacar que l'edifici incorpora justament aquest concepte d'energia aplicada, tant en l'arquitectura com en les instal·lacions, des de l'aprofitament de l'energia solar fins a les solucions de ventilació natural. En aquest sentit, hi ha plaques verticals en façana, horitzontals en coberta, plaques solars tèrmiques, amb tubs de buit i amb col·lector pla en coberta, amb fàcil accés per fer més útil el programa d'investigació, equips de cogeneració, aportació natural, dins de la mateixa arquitectura de calor i fred (aïllament i inèrcia tèrmica).

L'arquitecte Josep Benedito Rovira (L'Hospitalet de Llobregat, 1942) el 1967-1970 va treballar a l'estudi de Coderch i el 1970 es va llicenciar a la Universitat Politècnica de Catalunya. L'any 1981 es va incorporar com arquitecte al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, on va arribar ser director general d'Arquitectura Escolar.

Posteriorment, el 1989 va deixar l'administració pública i des de l'any 1991 fins a l'actualitat crea i dirigeix el despatx RQP Arquitectura. Aquesta empresa combina l'activitat de redacció de projectes i direcció d'obra amb actuacions de gestió i suport tècnic (project management), "especialitzada" en arquitectura d'equipaments culturals i educatius.

Al capdavant de RQP Arquitectura, ha dut a terme un gran nombre de projectes i de construcció de centres docents (tant d'educació primària com secundària com superior). Els Campus Universitaris de la Universitat Politècnica a Barcelona, St. Adrià del  Besós i Castelldefels, de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, de la Universitat de Lleida o de la Universitat Rovira i Virgili, són els exemples més característics del seu treball en l'àmbit de la Gestió.

Igualment, és autor de destacats projectes com les remodelacions del Museu Nacional Art de Catalunya (MNAC), de la Llotja i el Palau del Mar de Barcelona, diferents comissaries i de la seu de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, de l'Escola Internacional del Camp a Salou, l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, del centre de convencions Món Sant Benet o del Centre Ecumènic de la Vil·la Olímpica de Barcelona, entre molts dels seus projectes.

Des del 2013 RQP Arquitectura està integrada a GINA Barcelona International Architects group, per tal de potenciar la seva projecció internacional. De GINA, Josep Beneito n'és Co-Fundador.

Tanmateix, podem destacar el seu vessant docent durant el periode de 1979 a 1981, on va impartir classes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya.

En la majoria de projectes que ha encapçalat sempre està present l'interès pel lloc com un element principal en la generació del projecte, l'atenció a la importància de l'espai públic vinculat al projecte arquitectònic i les seves possibilitats d'articulació amb el teixit urbà, la preocupació per la claredat geomètrica, la potència formal i l'espai arquitectònic, el realisme constructiu i l'atenció a la viabilitat tècnica i econòmica dels projectes, la consideració de la durabilitat i la valoració de l'eficàcia de les solucions passives en l'eficiència energètica com a elements integrats en l'objecte arquitectònic.

Cal remarcar que Josep Benedito és de l'opinió que a les edificacions públiques, per la seva dimensió i caràcter comunitari, els correspon una funció de cohesió social, no només des del punt de vista de la seva funcionalitat, sinó també per la seva imatge, que ha d'aportar el seu valor a la dignitat de la comunitat.