Un passeig arquitectònic pel Campus de Cappont

L´Escola Politècnica Superior (EPS) , va ser el primer dels edificis construïts en el Campus de Cappont l'any 1997 (els treballs es van iniciar al mes de març de 1997 i van finalitzar al desembre del mateix any).  Els responsables del projecte són  Espinet/Ubach Nuet, Arquitectes i Associats S.L.P.

​L'edifici està format per dos cossos ben diferenciats en la seva concepció, que acullen les dues parts principals en què es divideix el programa, i alhora responen de manera diferent a les condicions urbanes del carrer Jaume II, en un cas, i de l'interior del campus, en l'altre. El cos que s'alinea amb el carrer assumeix la condició urbana dels diversos edificis que formen aquesta façana, que construeixen l'espai del carrer Jaume II amb grans edificacions amb separacions de 25 metres i creen un passeig rectilini que voreja el riu.

El cos interior, destinat a tallers i aules especials, es relaciona amb el caràcter semirural dels orígens del lloc i presenta una volumetria orientada gràcies a una coberta corba i la presència de grans finestrals. Tots dos cossos queden units per un espai de relació, un passeig interior vidrat i de doble alçada. L'entrada des del carrer té lloc a través d'un cos que adopta una geometria específica, independent de la resta de l'edifici, i que permet accedir immediatament a la part posterior.

El projecte dóna respostes independents a les condicions de l'exterior del campus i de l'interior, i aprofita aquesta clara discriminació per a una bona organització del programa.

Com a curiositat podem afegir que a la part esquerra de l'entrada a l'edifici, hi ha una turbina hidràulica de tipus Pelton, de primer quart de segle, i procedent d'una de les centrals hidroelèctriques del Pirineu lleidatà. La Fundació Endesa va cedir aquesta peça amb motiu de la celebració del 25è aniversari de l'Escola Politècnica Superior, i simbolitza la importància de l'enginyeria en transformacions socials i econòmiques, tal com el desenvolupament de la generació hidroelèctrica.

La peça que es pot veure és només una part de la turbina i el seu element més significatiu, el rodet, que consisteix en una roda envoltada de culleres en el seu perímetre, dissenyades per ser accionades per l'impacte de l'aigua. El rodet cedit, que té un diàmetre de 110 cm i un pes de 900 Kg, ha estat adequat i restaurat per la mateixa Universitat de Lleida. Aquesta turbina és un símbol de l'evolució històrica del sector energètic a Lleida, al qual va lligada una evolució econòmica i social, essent un testimoni dels seus origens.

Els arquitectes són Miquel Espinet Mestre (Lleida, 1948) i Antoni Ubach Nuet (Barcelona, 1944-2018), els quals van fundar l'any 1976 Espinet / Ubach, Arquitectes i Associats S.L.P., que és una societat d'arquitectura, disseny i urbanisme. Durant molts anys van formar un excel·lent equip, produint nombrosos projectes (més de 400), tant d'obra pública com privada,  de gran qualitat, guanyant concursos i impartint conferències. La societat arquitectònica continua funcionant, malgrat la mort d'un dels seus socis, l'Antoni Ubach, l'any 2018, mantenint-se fidels a la directriu de la funcionalitat com a element essencial de l'obra arquitectònica.

La seva presència arquitectònica a la Universitat de Lleida no només se centra en l'edifici de l'Escola Politècnica Superior (EPS) l'any 1997, sinó que anteriorment, Miquel Espinet i Antoni Ubach van ser responsables de la reforma i rehabilitació de l'edifici de l'antic Seminari Diocesà de Lleida, actualment, és l'Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida, entre els anys 1982 i 1991. Igualment, van intervenir en les obres de remodelació i ampliació de la Zona A (entre 1983 i 1984), destacant l'edifici de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i l'Edifici del Departament de Producció Animal (entre 1990 i 1991) de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA).

En tots els seus projectes hi ha una aposta clara per una arquitectura al servei del paisatge i de l'usuari, sense deixar de costat l'estètica que ells defineixen com austera i elegant, per damunt de les modes "manieristes" o excessivament ornamentals. La seva arquitectura és rigorosa perquè s'adapta als programes i fuig d'objectius efímers i escenogràfics. Igualment destaca la lluminositat, en tant que pretèn jugar amb els espais interns i externs, relacionant-los mitjançant la llum. L'elegància és consubstancial a les formes, que pretenen ser atemporals, i és confortable perquè adapten el programa a l'usuari.

Igualment, és important destacar que la sostenibilitat també és molt present en els seus treballs. El disseny respon a les exigències de l'entorn acompanyat de sol·lucions arquitectòniques tradicionals i vinculat a la cultura del clima mediterrani. De la mateixa manera s'incorporen sol·lucions actives vinculades a sistemes energètics i amb l'elecció de materials respectuosos. La sostenibilitat també passa per l'estalvi energètic a través dels sistemes de ventilació creuada i els sistemes de protecció solar.

Quant a les influències en el seu estil arquitectònic, que són les que se sustentaven a finals dels anys 50 i 60 i coincideixen amb la seva etapa formativa: l'arquitectura racionalista de la postguerra civil que fou el principi de l'arquitectura internacional, l'Escola de Barcelona i els mestres nòrdics. En definitiva, una arquitectura poc excessiva, austera i precisa. Aquestes influències han variat poc en el decurs de les obres d'aquests dos arquitectes. No s'han deixat seduir per cap "isme" ni per cap moda passatgera.