Aquest enllaç s'obre en una finestra nova
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
Biblioteca i Documentació de UDL
L'edifici de la Biblioteca Jaume Porta és el resultat d'un concurs internacional d'arquitectura, que va convocar la Universitat de Lleida per commemorar el 700 aniversari de la fundació de l'Estudi General de Lleida. El nom de la biblioteca és en honor del rector que va impulsar la construcció del Campus.
El guanyador i autor d'aquest projecte va ser l'arquitecte finlandès Kristian Gullichsen-Vormala . El jurat va tenir molt en compte la senzillesa de les línees arquitectòniques i l'economia de manteniment que oferia Gullinchsen.
Les obres es van iniciar l'octubre de 1999, i el 30 de maig de 2000 Andreu Mas-Colell (conseller d'Universitats en aquells moments) posa la primera pedra a l'edifici. La construcció de l'edifici va finalitzar l'octubre de 2003, amb un total de 12.462 m2 de superfície construida. L'acte d'inauguració va ser el 28 de maig de 2003, i el va presidir el fins en aquells moments rector de la Universitat de Lleida, Jaume Porta, acompanyat del llavors conseller d'Universitats Andreu Mas-Colell i altres autoritats (una placa a l'esquerra de l'entrada principal recorda l'esdeveniment). La biblioteca va entrar en funcionament el curs 2003/2004.
La Biblioteca Jaume Porta està ubicada a la zona d'expansió urbanística del marge esquerre del riu Segre, en el Campus 1 d'Octubre i en la confluència del carrer Jaume II i l'avinguda de l'Estudi General, al costat del Pont de la Universitat. S'alça a la ciutat com edifici emblemàtic, polivalent i biblioteca i alhora espai de trobada cultural que obre la universitat a la ciutadania.
L'edifici té una forma de planta assimilable a una "L" amb façana als carrers esmentats, amb un annex de forma cilíndrica tallada per un pla vertical i coberta plana inclinada, destinat a l'auditori que està incorporat a l'Edifici del Centre de Cultures. A més, l'edifici proposa un gran buit en l'encontre de les dues ales i configura així, una imponent porta d'entrada, que actua com a distribuïdor dels diferents espais de l'edifici. Justament en l'entrada a l'edifici, podem trobar una alta i esvelta columnata de l'atri, que fa referència a les arrels clàssiques de la ciència.
L'edifici principal es desenvolupa en tres plantes sobre la rasant dels vials, i una planta baixa unificada que a l'interior del campus es converteix en planta baixa. A partir d'aquesta planta baixa, l'edifici queda dividit en dos cossos independents, vinculats per una coberta que els unifica. L'auditori queda configurat com un cos cilíndric independent, que emergeix enmig d'un estany en el qual queda reflectit.
Cal destacar que la primera i la segona planta, al marge de la il·luminació lateral d'orientació sud-oest, tenen també una magnífica il·luminació zenital a través de 16 grans claraboies en la coberta de l'edifici. I és que l´ús de la llum, té una gran importància en l'estil nòrdic de Gullichsen. L'arquitecte combina l'interior i l'exterior a través de grans superfícies de vidre que compleixen dues funcions: la il·luminació directa amb llum natural i la relació amb l'entorn, generant així espais eficients i atractius. Així mateix, els immensos finestrals de vidre integren la ciutat dins l'espai de la biblioteca.
La façana que dóna al riu Segre té un tall clàssic, mentre que la que dóna al campus és molt més informal. Igualment, tota l'estètica de l'edifici és ben nòrdica, en tant que es defineix per la seva senzillesa i funcionalitat al servei dels usuaris. I és que l'arquitectura nòrdica es defineix pel seu concepte arquitectònic que parteix d'una finalitat: el servei a l'ésser humà. Però també, conjuga el classicisme nòrdic i el funcionalisme escandinau amb un toc de mediterraneïtat, de catalanitat i d'europeisme.
L'arquitecte finès Kristian Gullichsen va néixer a Helsinki, el 29 de setembre de 1932 i va morir en la mateixa ciutat el 17 de març de 2021.
En la seva família hi podem trobar industrials, dissenyadors i artistes. Així, la casa de la família Gullichsen fou la famosa Villa Mairea (1938-1932) a Noormarkku, dissenyada per Alvar Aalto. Kristian tenia set anys quan la seva família es va mudar a la casa, l'agost de 1939. La família Gullichsen era molt amiga de la família Aalto, i de fet Alvar Aalto fou responsable del disseny de les fàbriques i de les comunitats de l'empresa.
Entre 1951 i 1960 va estudiar a la Universitat de Tecnologia de Helsinki. Així mateix, va realitzar les seves pràctiques en els despatxos d'Alvar Aalto, Toivo Korhonen i Heikki Siren des de 1952 fins 1961.
Al 1961 va obrir el seu primer despatx, on hi va col·laborar Juhani Pallasmaa entre 1961 i 1973.
Durant els anys 1965 i 1967 va treballar com conservador del Museu d'Arquitectura Finlandesa. En aquest període, també va impartir classes a la Universitat de Tecnologia, entre 1961 i 1969.
A partir de 1973 col·labora amb el arquitectes Erkki Kairamo i Timo Vormala, amb els quals continuarà treballant. Des del la mort de Kairamo el 1997, Gullichsen i Vormala van continuar com Gullinchsen Vormala Arkkitehdit.
Al 1978 va estar galardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura de Finlàndia. Així mateix, va estar nombrat Catedràtic en Arts l'any 1988. Un any més tard, va obtenir el Premi d'Ambient Urbà, i el 1990 i 2003 el Premi en Construcció en formigó respectivament.
L'arquitectura de Gullichsen, sobre tot en la seva etapa més madura, pot ser considerada d'estil modernista tardiu, una combinació de la minimalista estètica del modernisme pur amb tocs humanistes i la preocupació per la locaitat, l'artesania i materials derivats d'Aalto.
Entre la seva amplia producció, i amb estreta col·laboració amb Erkki Kairamo i Timo Varmala, podem destacar:
Kristian Gullichsen, Erkki Kairamo, Timo Vormala : architecture 1969-2000 per 
10 artistes pel 700 aniversari de la Universitat de Lleida per 
