En el 70è aniversari de la Declaració de Schuman del 9 de maig de 1950, t'animem, des del nostre Centre de Documentació Europea, a fer un viatge a través de la història europea amb l'Exposició "Europa i els europeus 1950-2020" organitzada per l'European University Institute de Florència.
El 9 de maig del 1950, només cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va pronunciar l'anomenada "Declaració Schuman" en la qual proposava la creació d'una Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, el que seria la CECA, la primera d'un seguit d'institucions supranacionals que es van convertir en el que avui és la Unió Europea. Els materials que durant anys havien servit per fer la guerra, ara servirien per iniciar el període de pau més llarg de la història d'Europa. Per això, cada nou de maig es celebra el Dia d'Europa.
Enguany el Dia d’Europa coincideix amb el 70 aniversari de la Declaració de Schuman.
Simbolitza tant la Unió Europea com, més àmpliament, la identitat i la unitat d’Europa.
La bandera està formada per 12 estrelles grogues posades en cercle sobre fons blau. Les estrelles representen els ideals d’unitat, solidaritat i harmonia entre els pobles d’Europa.
Història de la bandera europea
El 1955 el Consell d’Europa, que defensa els drets humans i promou la cultura, la va triar amb el disseny actual per al seu propi ús. Amb el pas dels anys, va animar a les incipients institucions per a que també fessin seva aquesta bandera.
El 1983, el Parlament Europeu va decidir que la bandera de les comunitats seria la mateixa que la del Consell d’Europa. Al 1985 fou adoptada per tots els dirigents de la UE com emblema oficial de les Comunitats Europees, que amb el temps passarien a ser la Unió Europea. Les institucions comunitàries la van començar a utilitzar a principis del 1986.
La melodia que simbolitza la UE prové de la Novena Simfonia composada el 1823 per Beethoven, que va decidir posar música a l'"Oda a l'Alegria" escrita per Schiller el 1785.
L'himne no només simbolitza la Unió Europea, sinó també a Europa en un sentit més ampli. L'"Oda a l'Alegria" de Schiller expressa la visió idealista de la fraternitat entre els humans, visió que Beethoven compartia.
El 1972, el Consell d'Europa va convertir el tema l'"Oda a l'Alegria" de Beethoven en el seu himne. El 1985, va ser adoptada pels dirigents de la UE com a himne oficial de la Unió Europea. L'himne no té lletra, només música. En el llenguatge universal de la música, és l'expressió dels ideals europeus de llibertat, pau i solidaritat.
L'himne europeu no pretén substituir els himnes nacionals dels països de la UE, sinó més aviat celebrar els valors que tots ells comparteixen. L'himne s'interpreta en tots els actes oficials de la Unió Europea i, en general, en tots els esdeveniments de caràcter europeu.
"Unida en la diversitat": aquest lema es va utilitzar per primera vegada l’any 2000. Fa referència a la manera que els europeus s’han unit, formant la UE, per treballar a favor de la pau i la prosperitat, beneficiant-se al mateix temps de la gran diversitat de cultures, tradicions i llengües del continent.