Nomenclatures en els documents científic-tècnics

Els taxons més utilitzats per a classificar les algues i les terminacions obligatòries o recomanades dels seus noms són: Divisió (-phyta, recomanada), Classe (-phyceae, recomanada), Subclasse (-phycidae, recomanada), Ordre (-ales, excepte -virales), Subordre (-ineae), Família (-aceae), Subfamília (-oideae), Tribu (-eae), Subtribu (-inae, excepte -virinae), Gènere (la terminació -virus no està permesa), Subgènere, Secció, Sèrie, Espècie, Varietat, Forma.

Els taxons més utilitzats per a classificar els fongs i les terminacions obligatòries o recomanades dels seus noms són: Divisió (-mycota, recomanada), Classe (-mycetes, recomanada), Subclasse (-mycetidae, recomanada), Ordre (-ales, excepte -virales), Subordre (-ineae), Família (-aceae), Subfamília (-oideae), Tribu (-eae), Subtribu (-inae, excepte -virinae), Gènere (la terminació -virus no està permesa), Subgènere, Secció, Sèrie, Espècie, Varietat, Forma.

Els taxons més utilitzats per a classificar les plantes i les terminacions obligatòries o recomanades dels seus noms són: Divisió (-phyta, recomanada), Classe (-opsida o, menys freqüentment, -atae, recomanades), Subclasse (-idae, recomanada), Ordre (-ales, excepte -virales), Subordre (-ineae), Família (-aceae), Subfamília (-oideae), Tribu (-eae), Subtribu (-inae, excepte -virinae), Gènere (la terminació -virus no està permesa), Subgènere, Secció, Sèrie, Espècie, Varietat, Forma. Es permet la creació d'altres taxons utilitzant el prefix -sub i el nom del taxó principal.

En el cas del taxó Família, es permet l'ús de vuit noms tradicionals, entre els quals es troben Compositae, Cruciferae, Gramineae i Leguminosae, però es recomana l'ús del nom que deriva del nom d'un gènere. En els casos esmentats, els noms preferits són Asteraceae, Brassicaceae, Poaceae i Fabaceae, respectivament.

Les regles i recomanacions més importants són:

• El nom científic de tots els taxons s'escriu en un estil de lletra diferent de l'estil del text. Per exemple: Eurotiomycetes (classe de fongs a la qual pertanyen algunes floridures), Venturiaceae (família de fongs que inclou patògens de plantes), però no Poaceae (família de plantes de nom comú gramínies).
• El nom científic dels taxons de rang entre Gènere i Espècie és una combinació del nom del gènere i un altre terme precedit per l'abreviatura del taxó. Per exemple: Primula subg. Primula, però no Euphorbia Tithymalus.
• L'epítet específic del nom científic de l'espècie pot constar de dues paraules, però han d'estar unides per un guió. Per exemple: bursa-pastoris.
• L'epítet específic del nom científic de l'espècie i dels taxons de rang inferior s'escriu en minúscula. Per exemple: aestivum.
• En el cas del nom científic de taxons de rang inferior a Espècie, és obligatori col·locar abans del tercer terme del nom científic l'abreviatura del taxó, que s'escriu amb el mateix tipus de lletra que el text. Per exemple: Triticum turgidum subsp. durum, però no Salix repens fusca.

Algunes espècies de fongs que tenen un cicle de vida pleomòrfic, amb una fase asexual (o anamorfa) i una fase sexual (o teleomorfa), han tingut tradicionalment dos noms científics, un per a cada fase (Fusarium moniliforme (anamorf) i Gibberella fujikuroi (teleomorf)). Fins a 2011, el nom de la fase teleomorfa era el prioritari, però en aquesta data es va aprovar el principi “un fong, un nom” i una nova espècie de fong pot ser nomenada per qualsevulla de les dues fases.

Existeixen normes especials per a nomenar els híbrids naturals, però són les mateixes que en el cas dels híbrids creats amb intervenció humana. Ho podeu consultar a l'apartat El nom científic de les plantes cultivades.