Nomenclatures en els documents científic-tècnics

La formació i l'ús del nom científic dels virus i viroides estan regulats pel Codi Internacional de Classificació i Nomenclatura del Virus (CICNV, en endavant). És aprovat pel Comitè Internacional per a la Taxonomia dels Virus (ICTV, en endavant) (International Commitee on Taxonomy of Viruses) i la seva darrera edició és de 2011. L'ICTV publica cada cert temps els ICTV Reports, amb l'actualització de la relació de virus i viroides classificats. La darrera relació disponible és de 2020 i classifica i nomena 6.590 espècies de virus i de viroides.

La classificació sistemàtica dels virus i dels viroides és molt recent, ja que la publicació del concepte d'espècie de virus com el taxó de rang bàsic en la jerarquia dels taxons dels virus data de la 1ª edició del CICNV en 1998 i s'ha fet seguint les pautes generals de la classificació i la nomenclatura dels éssers vius esmentades anteriorment.

Les característiques més importants de la classificació i la nomenclatura dels virus i viroides són:

• Consisteix en un conjunt de Regles i de Recomanacions. Per a donar nom a un taxó, és obligatori complir les Regles, mentre que les Recomanacions assenyalen els millors procediments a seguir.
• Els únics taxons reconeguts són Ordre, Família, Subfamília, Gènere i Espècie. Altres agrupacions de rang superior poden contenir informació descriptiva útil, però no tenen sentit taxonòmic formalment reconegut.
• Els taxons utilitzats per a classificar els virus i les terminacions obligatòries dels seus noms són: Realm (-viria), Regne (-virae), Divisió (-viricota), Classe (-viricetes), Ordre (-virales), Família (-viridae (virus) / -viroidae (viroides)) Subfamília (-virinae), Gènere (-virus / -viroide), Espècie. No es reconeix cap taxó de rang inferior a Espècie.
• El nom científic dels taxons de rang superior a Espècie consten d'una única paraula. S'escriuen en un estil de lletra diferent a l'estil del text i amb la lletra inicial en majúscula. Per exemple: Patatavirales, Potyviridae, però no bymovirus.
• El nom científic d'una espècie de virus i de viroide ha de ser descriptiu i pot constar de diverses paraules en anglès, la darrera de les quals ha de ser “virus” o “viroide”.
• El nom científic d'una espècie de virus i de viroide s'escriu en un estil de lletra diferent de l'estil del text. S'escriuen en majúscula la lletra inicial de la primera paraula, la lletra inicial de les paraules que siguin noms propis i els indicadors alfabètics. 
• Cada camp de la Virologia té una tradició diferent per a escollir les paraules que composen el nom científic d'una espècie de virus o de viroide:
  • En el cas del virus i viroides vegetals, acostuma a ser nom comú del primer hoste on es va identificar + símptoma (es) + virus / viroid. Per exemple: Barley yellow mosaic virus, Cestrum yellow leaf curling virus, Apple hammerhead viroid.
  • En el cas dels virus d'animals superiors, la primera paraula acostuma a ser el nom científic del taxó que ataca, però en la seva forma en anglès. Per exemple: Canid alphaherpesvirus 1.
  • En el cas dels virus dels humans, poden tenir o no la paraula human. Per exemple: Human immunodeficiency virus 1, Influenza A virus.
  • En el cas dels virus d'insectes, acostuma a ser el nom científic de l'espècie hoste en la qual es va trobar per primera vegada i una paraula descriptiva. Per exemple: Cydia pomonella granulovirus.
  • En el cas de virus de fongs, acostuma a ser el nom científic de l'espècie hoste en la qual es va trobar per primera vegada i la paraula virus. Per exemple: Penicillium chrysogenum virus.
  • La paraula virus pot estar unida a la paraula anterior. Per exemple: Spodoptera frugiperda multiple nucleopolyhedrovirus, Severe acute respiratory syndrome coronavirus 2.
  • En alguns casos, s'inclouen referències geogràfiques. Per exemple: Peruvian horse sickness virus.
  • El nom científic d'una espècie de virus ha de ser únic, per la qual cosa s'admeten sèries. Per exemple: Ranid herpesvirus 1, Ranid herpesvirus 2.
  • El nom científic d'una espècie de virus pot abreujar-se per la seva sigla, que s'escriu amb el mateix estil que la resta del text i s'ha d'esmentar juntament amb el nom científic sencer de l'espècie la primera vegada que es cita. Per exemple: Barley yellow leaf curling virus (BYDV).
  • El nom comú d'una espècie de virus també és pot substituir per la sigla del nom científic. Per exemple: virus del enanismo amarillo de la cebada (BYDV).