Quan el nom científic d'un taxó s'ha d'escriure en un estil de lletra diferent de l'estil del text i el text està escrit en l'estil normal, es poden utilitzar els estils cursiva (el més freqüentment utilitzat), negreta o subratllat, però en un mateix text sempre ha de ser el mateix. Anàlogament, quan el text està escrit en cursiva, el nom científic es pot escriure en estil normal.
La primera vegada que es cita en un text el nom científic d'una espècie s'ha d'escriure sencer i ha d'anar seguit del nom de la persona que el va publicar vàlidament per primera vegada (persona a la qual es denomina autoritat). El nom de l'autoritat s'escriu amb el mateix tipus de lletra que el del text. Per exemple: Leptinotarsa decemlineata Say, però no Leptinotarsa decemlineata Say, L. decemlineata o Lep. decemlineata Say, en el cas de l'escarabat de la patata.
El nom de l'autoritat d'un nom científic pot abreujar-se quan no hi ha possibilitat de confusió (L., per Linnæus). Quan són dues les autoritats del nom científic, es col·loca "&" entre ambdós noms. Algunes revistes científiques exigeixen també que el nom de l'autor estigui seguit per l'any en el qual es va realitzar la publicació vàlida del nom (Encarsia tricolor Foërster 1840).
A partir de la primera vegada que es cita una espècie en un text i sempre que no hi hagi possibilitat d'error, s'abreuja el primer terme del binomi per la seva lletra inicial seguida d'un punt (A. gambiae, però no A. Gambiae, com faria el corrector de textos, en el cas d'Anopheles gambiae Giles). També es pot utilitzar aquesta abreviatura quan s'ha esmentat una espècie del mateix gènere anteriorment i no hi ha possibilitat de confusió. En cas de possible confusió, s'abreuja el primer terme del binomi per les dues primeres lletres (si Aedes aegypti i Anopheles maculipennis s'esmenten al mateix text, s'han d'abreujar com Ae. aegypti i An. maculipennis, respectivament). El primer terme del binomi del nom científic d'una espècie no es pot abreujar al començament d'una frase.
En el cas de sinonímies, no és infreqüent l'ús d'un nom científic molt tradicional durant un temps després del canvi de nom, però és necessari esmentar el nom vàlid i, entre parèntesi, el sinònim (Cydia pomonella (L.) (= Carpocapsa pomonella (L.), en el cas del cuc de les pomes i les peres).
Quan s'esmenta una espècie de la qual només es coneix el gènere al que pertany, s'utilitza l'abreviatura de la paraula espècie, que és sp. (Triticum sp.). Per a referir-se a diverses espècies d'un gènere, però no a totes, s'utilitza l'abreviatura en plural: spp. (Triticum spp.). En ambdós casos, l'abreviatura s'escriu en el mateix tipus de lletra que el text. Anàlogament, per a referir-se a diverses subespècies o varietats de la mateixa espècie s'utilitzen les abreviatures subspp. i vars., respectivament.
En el cas dels fongs amb cicle de vida pleomòrfic, s'ha d'utilitzar només el nom científic d'una de les dues fases. Per a conèixer el més adient, es pot consultar l'Index Fungorum.
Al CINZ, quan un taxó del rang d'espècie o inferior és canviat de gènere es manté nom de l'autoritat original, però es col·loca entre parèntesi. Per exemple, Cydia pomonella (L.) és el nom vàlid de Phalaena pomonella L. (nom original). En canvi, els CINafp i el CINP obliguen a utilitzar una doble citació, com per exemple Althea rosea (L.) Cavanilles, que fou primer nomenada per Linnæus dins del gènere Malva i posteriorment col·locada per Cavanilles dins del gènere Althea. Això ens porta a una qüestió de la qual segur que ens hem queixat alguna vegada tots els no taxònoms: el canvi del nom d'una espècie o el canvi de rang d'un taxó. Malauradament, això és inevitable mentre la classificació dels éssers vius no estigui acabada; és a dir, per sempre. A més l'acceptació del nom vàlid d'una espècie pot ser discutit entre científics.
Com a l'hora d'escriure s'ha de prendre una decisió, en cas de dubte es poden consultar algunes fonts d'informació dels noms vàlids i els sinònims, com:
En el cas dels éssers vius, el nom científic dels taxons de rang superior a Espècie poden traduir-se i transformar-se en paraules que segueixen la ortografia de l'idioma al qual són traduïts i s'escriuen en minúscula i en el mateix estil de lletra que la resta del text (bòvid, lepidòpter, gramínia). No es tradueix el nom científic de taxons de rang Espècie o inferior, encara que algun dels termes del nom científic pugui esdevenir un nom comú (carpocapsa).
El nom científic de les espècies de virus es pot traduir a d'altres idiomes, però és necessari esmentar el nom en anglès la primera vegada que surt al text (virus del amarilleo enanizante de la cebada (Barley yellow dwarf virus). En qualsevol cas, la sigla del nom que s'ha d'utilitzar és la que deriva del nom científic en anglès (BYDV).
