Encara que els codis de nomenclatura biològica CINZ, CINafp, CINPC i CINP difereixen en detalls, tenen algunes característiques bàsiques en comú. Les més importants són les següents:
- Consisteixen en un conjunt de Regles i de Recomanacions. Per a donar nom a un taxó, és obligatori complir les Regles, mentre que les Recomanacions assenyalen els millors procediments a seguir.
- Els cinc taxons més importants utilitzats per a classificar els éssers vius són, de major a menor rang:
Hi ha altres taxons secundaris, la importància dels quals depèn del codi de nomenclatura i el noms dels quals es forma en alguns casos amb el prefixos super- i sub-.
- Els noms científics han de ser una forma en llatí (l'anomenat “llatí tècnic”, diferent del “llatí clàssic”), han d'estar escrits amb les lletres de l'alfabet llatí i han d'estar sotmesos a les regles gramaticals i ortogràfiques del llatí (per tant, no porten accents ni signes diacrítics). En general, s'utilitzen formes llatines per a llatinitzar noms de diferents orígens gramaticals.
- Depenent del codi, la terminació del nom científic dels taxons de rang superior a Espècie poden estar fixades, però poden ser diferents en cada codi. L'ús de terminacions obligatòries facilita la identificació del taxó al qual pertany un ésser viu o un grup d'éssers vius.
- El nom científic dels taxons de rang superior a Espècie consta d'una única paraula, per la qual cosa es diu uninominal. S'escriuen amb la lletra inicial en majúscula. Per exemple:
Galliformes (ordre de nom comú gallinàcies), però no lepidoptera (ordre al que pertanyen les papallones) o ascomycota (divisió a la qual pertanyen les tòfones i els llevats).
- El nom científic de les espècies consta de dos termes i per això es diu binominal. El primer terme és el nom del gènere i el segon terme és l'epítet específic de cada espècie. L'epítet específic equival a un adjectiu i no serveix per a identificar un taxó si no va unit al nom científic d'un gènere, ja que diverses espècies poden compartir el mateix epítet en el seu nom.
- Tret del cas de les cultivars de les plantes cultivades, el nom científic dels taxons de rang inferior a Espècie ha d'estar format com a mínim per tres termes.
