La classificació és el procés d'establir i definir grups sistemàtics entre un conjunt de coses (com llibres) o éssers vius en funció de les seves similituds i diferències, de manera que els components d'un grup comparteixen entre ells algunes característiques (en el cas dels éssers vius, morfològiques, biològiques, etològiques, genètiques, etc.) que no tenen els components d'altres grups.
En el cas de la classificació dels éssers vius, cada un d'aquests grups es col·loca en un “calaix” que rep el nom de taxó o tàxon. Els taxons s'ordenen jeràrquicament, de manera que cadascun d'ells (Gènere, per exemple) inclou un o diversos taxons de rang inferior (Espècie, per exemple). El taxó més important és, per suposat, l'espècie i a partir d'ella es creen la resta de taxons.
La Taxonomia (del grec “nomia”, regles i “taxis”, ordenació) és la ciència que s'ocupa de la classificació dels éssers vius, és a dir, de col·locar cada grup d'éssers vius al taxó que li correspon, mentre que la Nomenclatura (del llatí “nomen”, nom; “calare”, anomenar i “–ura”, activitat ) Biològica s'ocupa d'establir les regles que s'han de seguir per a donar nom al grup d'éssers vius que hem col·locat al taxó.
| Es decideix que el conjunt d'individus que tenen unes característiques determinades pertany al taxó Espècie i se li dona el nom Cydia pomonella. El nom així establert es coneix com a “nom científic”, és únic per a cada grup d'éssers vius, no és compartit amb d'altres i és vàlid independentment del país o de l'idioma en el qual s'utilitzi. En canvi, el “nom comú” amb el qual és conegut un grup d'éssers vius és molt variable, fins i tot quan s'utilitza el mateix idioma. Així, Cydia pomonella té, en català, els noms comuns de cuc de les pomes i les peres i de carpocapsa. Els noms científics faciliten, per tant, la comunicació de la informació científica i tècnica de forma precisa i inequívoca. |
El pare de la classificació i de la nomenclatura dels éssers vius va ser el naturalista suec Carl von Linné (Linnæus, en llatí) i dues obres seves s'han establert com els seus punts inicials: la primera edició de l'obra Species Plantarum (1753), per a les plantes, i la desena edició de l'obra Systema naturæ per regna tria naturæ (1758), pels animals. En ambdues obres, Linnæus va establir que el nom científic d'una espècie animal o vegetal està format per dues paraules i així s'ha mantingut fins a l'actualitat. Al llarg del temps, els nous coneixements científics i l'ús de diferents criteris de classificació han conduït a notables re-estructuracions de la classificació dels éssers vius, així com a canvis de nom, la qual cosa ha donat lloc a sinonímies. Tanmateix, només un nom científic és vàlid, encara que a vegades no sigui fàcil trobar quin és el nom vàlid d'un taxó.
La classificació dels éssers vius en grans categories ha patit modificacions des que Linnæus els va dividir en 1735 (Systema naturæ per regna tria naturæ, 1ª ed.) en dos regnes: Regnum Animale i Regnum Vegetabile. Linnæus també va incloure el Regnum Lapideum, pels minerals, però no va incloure ni els protozous ni els procariotes.
Durant la segona meitat del segle XX, es va crear una categoria superior a Regne: el Domini o Super-regne i es va establir l'anomenada classificació dels cinc regnes:
Des de finals dels anys 1990, s'han proposat diverses classificacions dels éssers vius en sis, set o vuit regnes, però els regnes Fungi, Plantae i Animalia s'han mantingut en totes elles. És important observar que cap de les classificacions dels éssers vius inclou ni els virus ni els viroides.
Dos casos particulars de nomenclatures biològiques són la dels cultígens (plantes en les que l'origen o la selecció de les quals és conseqüència de l'activitat humana) i la de les comunitats vegetals. Ambdues s'inclouen també en aquesta biblioguia per la seva importància en alguns dels estudis de la UdL.
