La tipificació de la nomenclatura fitosociològica data de 1976 (1ª edició del CNF) i ha seguit en la mesura del possible els principis de les nomenclatures dels éssers vius. Així, cada “calaix” rep el nom de sintaxó, enlloc de taxó, i la unitat bàsica (l'equivalent a Espècie) és el sintaxó Associació.
Els sintaxons principals per a classificar les comunitats vegetals, de major a menor rang, i les terminacions obligatòries dels seus noms són Classe (-etea), Ordre (-etalia), Aliança (-ion) i Associació (-etum), però el CNF permet la creació de taxons d'altres rangs quan sigui necessari utilitzant el prefix -sub: Subclasse (-enea), Subordre (-enalia), Subaliança (-enion) i Subassociació (-etosum).
Les regles i recomanacions més importants són:
- El nom científic d'un sintaxó es forma a partir dels noms científics vàlids d'un o dos dels taxons, normalment les espècies, de plantes esmentades al diagnòstic inicial del sintaxó, afegint el sufix corresponent al nom genèric del segon (Querco roboris-Fagetea sylvaticae) o de l´únic (Quercetea ilicis) taxó utilitzat.
- El nom científic d'una subassociació està format pel nom de l'associació seguit d'un epítet (Galio-Carpinetum subass. circaeetosum).
- El nom científic de tots els sintaxons s'escriu en un estil de lletra diferent de l'estil de lletra del text (Molinio-Arrhenatheretea).
- En el nom científic de tots els sintaxons es manté el criteri d'escriure amb majúscula la primera lletra del gènere i en minúscula la primera lletra de l'epítet específic o de rang inferior dels noms científics de les espècies que formen el nom científic del sintaxó (Cerastio arvensis-Agrostietum pusillae).
- Excepte quan el nom científic de l'associació derivi d'espècies del mateix gènere, s'ha d'utilitzar un guió per a unir els noms de les espècies (Cakilitea maritimae, Carici pilosae-Fagetum).
