El Sistema Internacional d’Unitats

• Els noms de les unitats normalment s’escriuen amb tipus de lletra rodona (també anomenada normal o vertical).
• Els noms de les unitats es tracten com a noms comuns.
• Els noms de les unitats no són entitats matemàtiques.
• Els noms de les unitats comencen sempre amb minúscula, encara que el símbol sigui o comenci amb una lletra majúscula, a excepció que estiguin al començament d’una frase o quan tot el text estigui amb majúscula (com podria passar en un títol).
  • Noms d’unitats com ampere, kelvin, hertz, newton, pascal, joule, watt, coulomb, volt, etc. cal escriure’ls amb minúscula tot i provenir de noms propis, donat que tots els noms d’unitats són noms comuns i, per tant, han de començar amb minúscula. El que sí s’escriu amb majúscula són els símbols de totes aquestes unitats car provenen de noms propis.
• Quan el nom d’una unitat es combini amb un prefix múltiple o submúltiple, no es posarà cap espai ni guionet entre ells. La combinació esdevindrà una sola paraula. Per exemple, a la unitat metre se li pot unir el símbol del prefix m, de nom mil·li, per a anomenar la nova unitat mil·límetre. Així, mil·límetre, micropascal o meganewton formen una sola paraula.
• Tots els noms de prefixos i sufixos s’han d’escriure amb minúscula excepte quan van al principi d’una frase.
• Igual que passa amb els símbols de les unitats, tampoc no es poden crear noms d’unitats compostos juxtaposant diversos prefixos.
• Quan el nom d’una variable derivada es formi per juxtaposició a partir de noms d’unitats individuals, caldrà emprar un espai o un guionet per a separar els noms de les unitats individuals. Per exemple, el moment d’una força s’expressa amb la unitat newton metre o newton-metre, resultat de juxtaposar les unitats individuals newton i metre amb un espai o amb un guionet entremig.

En el cas concret de la unitat de símbol ºC, cal tenir en compte que el nom de la unitat és “grau Celsius” i, per tant, no és una excepció de la regla utilitzar la C majúscula de Celsius. “grau” s’ha d’escriure amb minúscula en tant que nom comú i Celsius, que actua com a adjectiu que modifica el nom comú grau, amb majúscula, donat que prové d’un nom propi.

Quan es fan servir unitats derivades sense nom especial, quan aquestes unitats es multipliquen la manera correcta d’anomenar-les seria amb el nom de cada unitat separat només per un espai. Així, el moment d’una força s’expressa amb unitats N m i s’ha d’anomenar newton metre però mai newton per metre. Per contra, quan les unitats formen un quocient, entre els noms de les unitats caldrà afegir la preposició “per”. Així, l’acceleració s’expressa en m/s² i s’ha d’anomenar metre per segon quadrat. Quan al denominador hi ha més d’una unitat, caldrà separar-les amb la conjunció “i”. Així, la conductivitat tèrmica s’expressa en W m^-1 K^-1 i s’ha d’anomenar watt per metre i kelvin.

Tanmateix, quan es comunica en àmbits cientificotèncics, ja sigui de forma oral o escrita, cal evitar sempre les ambigüitats i les possibles fonts de confusió. Per aquest motiu, no és recomanable l’expressió “(...) la unitat A per la unitat B” donat que pot no quedar suficientment clar si el “per” fa referència a una multiplicacio (“unitat A multiplicada per la unitat B”) o bé a una divisió (“unitat A dividida per la unitat B”).