En el cas concret de la unitat de símbol ºC, cal tenir en compte que el nom de la unitat és “grau Celsius” i, per tant, no és una excepció de la regla utilitzar la C majúscula de Celsius. “grau” s’ha d’escriure amb minúscula en tant que nom comú i Celsius, que actua com a adjectiu que modifica el nom comú grau, amb majúscula, donat que prové d’un nom propi.
Quan es fan servir unitats derivades sense nom especial, quan aquestes unitats es multipliquen la manera correcta d’anomenar-les seria amb el nom de cada unitat separat només per un espai. Així, el moment d’una força s’expressa amb unitats N m i s’ha d’anomenar newton metre però mai newton per metre. Per contra, quan les unitats formen un quocient, entre els noms de les unitats caldrà afegir la preposició “per”. Així, l’acceleració s’expressa en m/s2 i s’ha d’anomenar metre per segon quadrat. Quan al denominador hi ha més d’una unitat, caldrà separar-les amb la conjunció “i”. Així, la conductivitat tèrmica s’expressa en W m-1 K-1 i s’ha d’anomenar watt per metre i kelvin.
Tanmateix, quan es comunica en àmbits cientificotèncics, ja sigui de forma oral o escrita, cal evitar sempre les ambigüitats i les possibles fonts de confusió. Per aquest motiu, no és recomanable l’expressió “(...) la unitat A per la unitat B” donat que pot no quedar suficientment clar si el “per” fa referència a una multiplicacio (“unitat A multiplicada per la unitat B”) o bé a una divisió (“unitat A dividida per la unitat B”).