Entre el valor numèric d’una magnitud i la seva unitat sempre hi ha d'haver un espai.
L’ordre correcte és primer el valor numèric i després la unitat.
L’espai que hi ha entre el valor numèric i la unitat de la magnitud representa el signe de la multiplicació, exactament igual que en el cas dels espais entre unitats. Exemple: m = 32,6 kg, on m és el símbol que representa la magnitud massa, 32,6 és el seu valor numèric i kg és el símbol de la unitat kilogram.
No es deixa espai entre els símbols de les unitats grau, minut i segon per a angles plans (°,’,” respectivament) i el valor numèric. Exemple: φ = 45º 23’ 11”, on φ es fa servir com a símbol de la magnitud angle pla, que té un valor de 45 graus, 23 minuts i 11 segons.
Si es vol expressar la magnitud temperatura termodinàmica es farà servir la unitat kelvin, de símbol K. En el cas de la temperatura Celsius, t, amb unitat grau Celsius, el símbol està format per dos caràcters inseparables “°C”. La manera correcta d’expressar el valor de la magnitud temperatura Celsius és deixant l’espai just abans del símbol complett = 25,3 °C (i no t = 25,3ºC ni t = 25,3º C).
Cal tenir en compte que una diferència de temperatura d’1 K equival a 1 ºC. Però si es vol expressar una temperatura concreta, cal tenir en compte la relació entre les dues magnituds que és t/ºC = T/K - 273,15.
En una expressió només es farà servir una sola unitat. Així, el valor d’una longitud l s’expressarà com l = 1,32 mperò mai com l = 1 m 32 cm. Hi ha dues excepcions a aquesta regla: quan s’expressa temps (p. ex.: 2 h 22 min 5 s) i quan s’expressa el valor d’un angle pla en unitats no pertanyents al SI (p. ex.: φ = 45° 23’ 11”). Tot i això, generalment és preferible expressar el valor dels angles plans en graus i decimals de grau (p. ex.: φ = 45,3864º), excepte en camps com la navegació, la cartografia, l’astronomia i la mesura d’angles molt petits.
